SEMBLANÇA
Com les aigües d’un riu
és la meva vida…
caminant vers la Mort
amb quimeres i follies…
Com un riu
sempre igual, monotonia…
el pas enmig de dos marges,
i l’aigua, a la mar, dormida…
Vaig néixer somniador i audaç
a dintre meu jo sentia
somnis impossibles que omplien
el meu cor d’una alegria!
Vaig pretendre desbordar-me
per damunt les seves ribes
que tant lligat em tenien…
Tot en va i inútil:
a mi em va matar la vida…
la vida no vol dements…
i ho era l’ànima pia.
Ara, alguna i altra escuma
-un intent de rebel·lia-
més després altre cop l’aigua
camí de la mar adormida…
Tota la culpa d’avui
d’aquesta melanconia
solament la tinc jo, per néixer
donat a la fantasia…
Enteniment, cordura i seny,
i no tanta poesia…
ficada ànima endins
que qui sap qui l’en treuria!
Ja sóc prudent i assenyat,
que era el que ella volia…
Ja l’aigua que era torrent
va pel seu camí tranquil·la…
Res de bogeries, res..
prudència… monotonia…
una hora igual que una altra hora,
i així, iguals tots els dies…
Ja sóc com són tots:
el mar… en la llunyania…
i jo vers ell, caminant
sense desigs, quimeres ni follies!
Joan Griera Carreter maig de 1933