Casa Cuadrau 2014

BTT Borredà 2014

 

Comiat dels alumnes de sisè

Hola nois i noies:

S’acaba la vostra estada a l’escola Pompeu Fabra. Finalitza un període irrepetible de la vostra vida anomenat: infantesa (Segurament la més dolça i innocent de totes les etapes de la vida d’una persona); i aviat entrareu en una altra etapa –si no ho heu fet ja- plena de sorpreses i incerteses anomenada adolescència.

Durant aquesta dotzena d’anys d’infantesa heu gaudit i compartit junts tantes emocions que, per molts anys que passin i per molt allunyats que estigueu, sempre recordareu amb enyorança i satisfacció el temps viscut a la vostra escola.

Els mestres que heu tingut, com els vostres pares, ens sentim orgullosos d’haver compartit la vostra infantesa, i d’haver-vos ajudat a conèixer, descobrir i estimar el màxim de coses, a cadascú segons les seves possibilitats. La majoria marxeu amb una motxilla ben plena. Plena de coneixements, però també plena de llavors, llavors que cal que cuideu amb amor i feu créixer. Recordeu allò que us vaig dir a l’inici de cinquè del què esperava de vosaltres? R.E.S, Doncs, sí...

La llavor del Respecte, del respecte a les persones, els companys, els mestres, els pares els avis i gent gran, al dèbil, al pobre, al desfavorit... aquesta llavor vol dir també saber escoltar els altres, posar-se en el seu lloc, i pensar que per molt diferents que siguem física o intel·lectualment tenim una cosa en comú que és que tots som persones nascudes d’una mare.

La llavor de l’Esforç, aquesta llavor vol dir no deixar-se portar per la mandra. En tot allò que feu posar-hi el màxim d’interès i dedicació. Vol dir tenir curiositat i ganes d’aprendre, de conèixer, de saber. Voluntat de ser unes persones cultes i informades, per poder triar allò que més us convé, per poder ser independents i lliures.

La darrera llavor és la de la Simpatia, que vol dir saber fer les coses sempre amb una rialla, vol dir demanar les coses amb un si us plau i saber donar les gràcies. Vol dir fer amics allà on anem. Saber fer favors i ajudar els altres sense esperar res a canvi.

Totes aquestes llavors que porteu a la motxilla no pesen, ni ocupen espai, però se n’ha de tenir cura perquè puguin créixer i desenvolupar-se, i quant més les cuideu més lliures i feliços us sentireu i més contents estaran els que us envolten.

Desitjo de tot cor que, sigui quin sigui el camí futur que agafeu, sigui quina sigui la feina que desenvolupeu, tot allò que heu après en aquesta escola us serveixi per millorar en la vostra vida, i que també pugueu dir amb orgull: Vaig anar a l’escola pública Pompeu Fabra del meu poble, El Pont de Vilomara!

Bona sort i a reveure!