17/2/07

105è. Aniversari de l'explosió del vapor del Pont de Vilomara


El 17 de gener de 1902 va fer explosió la caldera de la fàbrica tèxtil Jover del Pont de Vilomara.
Enguany farà doncs, 105 anys del desastre que colpejà el jove poble sorgit de la industrialització.
L’explosió de la caldera de la fàbrica Jover va afectar també l’adjacent fàbrica Regordosa, ja que la sala de la caldera estava de costat, només separada per un mur, amb la cuina i menjador de la fàbrica Regordosa. En l'accident van morir 12 persones, 5 homes i 7 dones, moltes d'elles molt joves.
Les víctimes de la fàbrica Jover foren:
Joan Clapers i Molins, 45 anys, Director de la fàbrica
Pere Casas i Camprubí, 30 anys, de Vilomara, auxiliar parador.
Manel Suñer i Graells, 25 anys, de Biosca, fogoner.
Enric Pla i Galobart, 15 anys, de Calders, auxiliar de fogoner.
Àngela Sellarès i Esteban, ?
Víctimes del fàbrica Regordosa:
Àngela Musterni i Soler, 14 anys, de Mura.
Antònia Musterni i Soler, 12 anys, de Mura.
Josefina Giralt i Sellarés, 18 anys, de Mura.
Àngela Ballvé i Serra, 16 anys, de Mura.
Maria Prunés i Llorens, 12 anys, de Rocafort.
Francesca Caelles i Sanmartí, 12 anys, de Rocafort.
Josefina Casablanca i Mañosa, 39 anys, de Mura.

Dies més tard va morir com a conseqüència del “susto” rebut: Àngela Bonvehí i Serra de 44 anys, de Manresa.
Pareu esment amb els cognoms, procedència i edat de les víctimes que constata que en la primera fase de la industrialització la majoria de la mà d'obra procedia de l'entorn rural més proper i amb una important presència femenina molt jove. Si observem les cares d'aquests esforçats treballadors i treballadores en la imatge feta set anys abans de l'explosió podem veure reflectida en els seus ulls i el seu rostre la duresa de la vida que duien.
Siguin aquestes ratlles un sentit homenatge a tots els anònims treballadors i treballadores que amb la seva suor i sovint la seva vida van contribuir al progrés del nostre país.cat.

Accés al web sobre el municipi del Pont de Vilomara i Rocafort explicat als infants.



10/2/07

Aniversari

Aquest febrer (el dia 14 per ser precisos) fa 32 anys que la Fina va arribar a Catalunya (terra d'acollida) procedent d'Extremadura (terra de conqueridors).
Aquell mateix any ella em va conquerir i jo, pobre de mi, la vaig ben acollir. Des d'aleshores que maldem per tal que allò que es va encendre fa 32 anys continuï cremant fins el dia del judici final al vespre.


4/2/07

L'impacte Nacional per a l'Educació

Sempre he cregut que, despareguda la mili (permeteu-me la provocació), l'escola és la millor eina de cohesió social de què disposem. El lloc on, des del fill de l'immigrant fins al fill del president de la Generalitat, poden compartir un temps, un espai, uns aprenentatges i uns valors que els han de servir per sentir-se membres d'una mateixa comunitat.
Crec que l'objectiu principal de l'educació obligatòria ha de ser formar ciutadans; persones educades, responsables, solidàries, esforçades, que tinguin clar quins són els seus drets i també els seus deures... i si, a més, podem fer que sortin sàvies i instruïdes, oli en un llum!
Només estarem en el bon camí quan tinguem una única i sòlida xarxa pública d'educació. Fins ara l'estructura del sistema educatiu és clarament segregadora i classista: L'escola privada-privada per a les classes altes, l'escola privada-concertada per a les classes mitges i l'escola pública per a les classes populars i desfavorides; uns itineraris establerts des del naixement!
Interpretant generosament i optimista el Pacte Nacional per a l'Educació sembla que s'intenta construir una sola xarxa amb els centres que ens financem amb diners públics. Som uns quants però, els que pensem que es parteix de tres pressupòsits falsos o si més no dubtosos:
1) Calia que l'escola pública es posés al nivell de la concertada i fes el mateix nombre d'hores per augmentar-ne la seva qualitat.
2) Els titulars de les escoles concertades seran sempre lleials i transparents en l'aplicació de l'esperit del pacte.
3) La Conselleria d'Educació (sigui quin sigui el seu color polític) no farà la vista grossa i exigirà control i rigor en l'administració dels contractes-concert.

3/2/07

Per sempre joves


Aquesta personal adaptació de la cançó Forever young del gran Dylan l'he considerada sempre com una laica oració per a ser resada-cantada abans d'anar a dormir.

Que els Déus ens beneeixin i ens protegeixin sempre
que els nostres somnis es facin realitat
que ajudem sempre els altres, i deixem que els altres ens ajudin,
que el nostre cor estigui sempre alegre
que la nostra cançó sigui eternament cantada.

Que ens mantinguem per sempre joves
per sempre sans, per sempre savis
que ens mantinguem per sempre joves.

I quan les malves vulguin créixer damunt nostre
que haguem bastit una escala fins les estrelles
per pujar serenament cada esglaó -de fet, no hi ha pressa-.
I que els nostres fills creixin per a ser justos
que visquin per a ser feliços
que reconeguin sempre la veritat on se vulgui que es trobin
que les seves mans estiguin sempre ocupades i els seus peus sempre amatents
que tinguin uns ferms fonaments quan bufin vents malastrucs.

Que es mantinguin per sempre joves
per sempre sans, per sempre savis.
Que es mantinguin... eternament joves!
(Ei! si no és demanar massa eh?)