No us ha passat mai que el dia que teniu més pressa és quan s'encalla la cremallera de l'anorac del nen, o no trobem les claus del cotxe? o bé que l'únic tema que no heu estudiat és precisament aquell que surt a l'exàmen? o que quan voleu comprar una roba que realment us agrada, no hi ha la vostra talla? o que el dia que coneixeu la noia/noi dels vostres somnis és el dia que no heu tingut temps de dutxar-vos, netejar-vos les dents ni canviar-vos els calçotets/calces?
No heu tingut mai la sensació que existeix un complot còsmic intangible i inescrutable que fa que mai ens surtin les coses tal com voldriem?
No us heu aturat mai a pensar que hi ha unes lleis immutables i universals, totalment fora de la nostra comprensió i control, destinades únicament i exclusiva a fer-nos l'existència més difícil?
Oi que si?
Doncs, no aneu gens errats!. Aquestes lleis existeixen, orienten tots els nostres actes, i condicionen tota la nostra curta però complicada vida. Sense elles, seriem ja al paradís terrenal. Tot aniria sobre rodes. Tothom viuria content i feliç en el millor dels móns possibles.
Però, ai làs!, ja ho crec que existeixen i són tant certes i autèntiques com la llei de la gravetat, la del pèndol o la de l'embut. Tenen fins i tot nom propi, s'anomenen les Lleis de Murphy ("The Murphy's laws" pels anglesos) i el seu enunciat general diu així: " Si existeix la més mínima possibilitat que les coses puguin anar malament, no cal patir, que aniran malament" o bé dit d'una manera més planera: "El més afortunat fins i tot amb els collons s'entrebanca".
Les lleis de Murphuy tenen diferents formulacions segons les circumstàncies i el moment. D'aquesta manera existeixen una munió de postulats, teoremes, regles, axiomes, principis, etc. que desenvolupen, matisen o exemplifiquen l'enunciat de la llei general.
Com que negar l'evidència i amagar el cap sota l'ala no hauria de ser la norma que presideixi els nostres actes, tenint present que la ignorància és mala consellera i considerant que el saber no ocupa espai (només temps) creiem força convenient la divulgació d'aquestes lleis, sobretot entre la classe treballadora (i/o aturada) la qual curiosament ha estat des de sempre la més perjudicada per dites lleis. I ho fem amb el convenciment, cert i serè, que el seu coneixement (de les lleis) no ens ajudarà pas a estalviar-nos problemes però si a saber-los encaixar amb la màxima dignitat possible.
Aquí en teniu una mostra:
Sempre hi ha una manera més fàcil de fer les coses, però mai es troba. (Llei de Ile).
Sempre és més fàcil fer les coses de la manera més difícil. (Paradoxa de Murphy).
Si sembla fàcil és que és difícil, Si sembla difícil és que és impossible. (Teorema de Stockmayer).
Quan tot sembli anar bé, alguna cosa passarà que ho engegarà tot a fer punyetes. (Llei de Chisholm)
Mai surten les coses tal com es planegen. (Llei de Seay)
Si un objecte és realment bo, deixen de fabricar-lo. (Llei de Herblock)
Equivocar-se és de persones humanes, donar la culpa als altres també. (Llei de Jacob)
La quantitat total d'intel.ligència del planeta es manté estable (en segons quins llocs, però, en franca regressió). La població, en canvi, continua augmentant. (Axioma de Cole)
L'única imperfecció de la natura és la raça humana. (Llei de Fowler)
Somriu, demà pot ser pitjor. (Filosofia de Murphuy)
**************************************************
No hi ha res tan dolent que no pugui empitjorar.
La magnitud de la catàstrofe és exponencialment proporcional al nombre de persones que ho estan mirant.
La probabilitat que una llesca de pa caigui amb la part untada de mantega cap avall és directament proporcional al preu de la catifa.
Encara que un milió de persones es cregui un disbarat, seguirà sent un disbarat.
Sigui el que sigui el què vagi malament, sempre hi haurà algú que ja s'ho imaginava.
No existeix cap límit que indiqui fins a quin punt poden empitjorar les coses.
No hi ha tasca prou senzilla que no es pugui fer malament.
Si és un bon treballador, li assignaran tota la feina. Si és realment bo, aconseguirà deslliurar-se'n.
Com més avorrides i antigues siguin les revistes de la sala d'espera, més estona s'haurà d'esperar a que l'atenguin.
Errar és humà, però per embolicar de debò la troca fa falta un ordinador.
Si pitges alhora dues tecles al teclat, la que surt a pantalla és la que no toca.
L'únic moment del dia en què t'arrepapes còmodament al respatller de la cadira i et relaxes, és just quan el gerent treu el cap per l'oficina.
Un consell és allò que demanem quan ja sabem la resposta, però no ens agrada gens.
Qui afirma que allò no es pot fer, no hauria d'interrompre al que ho està fent.
Un expert és la persona que ha comès tots els errors possibles en un camp d'estudi limitat.
Treballar en equip és bàsic. Permet carregar-li el mort a algú altre.
Robar idees a una persona és plagi. Robar-les a moltes és investigació.
Un optimista creu que vivim en el millor dels mons. Un pessimista tem que sigui cert.
Tothom menteix, però no té importància perquè ningú no escolta.