En el ventre d'una mare hi havien dos nadons. Un va preguntar a l'altre:
"Tu creus en la vida després del part?"
L'altre va respondre: "És clar que si. Hi ha d'haver alguna cosa després del part. Potser estem aquí per preparar-nos pel que vindrà més tard"
"Ximpleries", diu el primer. "No hi ha vida després del part. Quina classe de vida seria aquesta?"
El segon diu: "No ho sé, però potser hi haurà més llum que la hi ha aquí. Potser podrem caminar amb les nostres pròpies cames i menjar amb les nostres boques. Potser tindrem altres sentits, que no podem entendre ara."
El primer va contestar: "Això és absurd. Caminar és impossible. I menjar amb la boca !? Ridícul !. El cordó umbilical ens nodreix i ens dóna tot el que necessitem. El cordó umbilical és massa curt. La vida després del part és impossible. "
El segon va insistir: "Bé, jo penso que hi ha alguna cosa i potser és diferent del que hi ha aquí. Potser ja no necessitem d'aquest tub físic."
El primer va contestar: "Ximpleries, a més, Si realment hi hagués vida després del part, llavors per què ningú mai retorna d'allà? El part és la fi de la vida i en el post part no hi ha res, més enllà de la foscor, silenci i oblit. El part no ens portarà a cap lloc.
"Bé, jo no ho sé", diu el segon "però amb seguretat anirem a trobar-nos amb la mare i ella ens cuidarà."
El primer va respondre: "La Mare, tu realment creus en la Mare? Això és ridícul.
Si la mare existeix, aleshores, on és ella ara? "
El segon diu: "Ella està al voltant nostre. Estem envoltats per ella. D'ella, nosaltres som. És en ella que vivim. Sense Ella, aquest món no seria i no podria existir."
Diu el primer: "Bé, jo no puc veure-la, aleshores, és lògic pensar que ella no existeix."
El segon li respon a això:
"De vegades, quan tu estàs en silenci, si et concentres i realment escoltes, tu pots percebre la seva presència i escoltar la seva veu amorosa allà dalt." .......
Així és com un escriptor hongarès va explicar l'existència de Déu ...