Pedra seca-pedra viva
Han sigut tres municipis eminentment rurals que han tingut en la vinya el seu conreu per excel·lència i que els ha proporcionat moltes jornades de feina però també moments de prosperitat.
Avui el conreu de la vinya és residual. Els ceps que es van plantar fins als llocs més abruptes i isolats han estat engolits pel bosc, però la feinada de generacions i generacions d'habitants d'aquestes terres encara perdura en forma de marges, feixes, barraques, fonts, tines...
Perdura perquè la pedra seca amb què es van bastir porta l'alè i la força col·lectiva d'aquells esforçats treballadors i treballadores que van contribuir amb el seu grandiós gra de sorra al progrés de les seves famílies i del país.
Avui és feina de tots mantenir aquell esperit col·lectiu i mantenir ben viva aquesta, nostra, pedra seca.
Així ho han entès mestr@s i alumnes de les escoles de Mura i El Pont de Vilomara i Rocafort que amb els seus treballs volen posar en valor tot aquest patrimoni, fer-ne difusió, conservar-lo i preservar-lo per a gaudi de les futures generacions com a mostra d'un temps passat però ben viu en la memòria col·lectiva de tothom.
Així sigui.
Apunts per a la presentació dels treballs de l'escola
Aquests treballs, com totes les tasques que es realitzen en el marc escolar, també són conseqüència d'una determinada línia pedagògica que dóna una especial importància al coneixement del medi.
Pensem que un projecte educatiu no és un bolet que s'improvisa en un dia, ni és una Constitució fixa i intocable, sinó que és un projecte viu flexible i modelable amb el transcurs del temps. Perquè tot projecte educatiu és el fruit de la sedimentació d'un munt de bones i exitoses pràctiques educatives fetes per molts anònims mestres al llarg de la història que han format un substrat, una base, on es va fonamentant i inspirant la línia educativa de cada escola.
Doncs bé, l'origen aquesta feina sorda i constant de sedimentació, és a la qual em vull referir a partir d'una història d'enamorament per una feina i una terra. Una història particular i local, però que es pot generalitzar a molts altres mestres i escoles que estimen la seva feina.
Aquesta història particular comença un setembre de l'any 1983, quan dos mestres que acabaven d'aprovar les oposicions per l’especialitat de Ciències Socials són destinats a l'escola Pompeu Fabra del Pont de Vilomara i Rocafort.
-Situem-nos: Any 1983. Tot estava per fer i tot era possible. Els primers ajuntaments democràtics feia tres anys que s'havien format (amb el pare del Cecilio al capdavant del del Pont) (tu Cecilio deuries tenir 8-9 anys).
-La Generalitat tot just començava a tenir plenes competències en ensenyament. (L'escola fins feia quatre dies tenia l'original nom de "Centro escolar Generalísimo Franco").
-Evidentment l'escola estava desproveïda d'ordinadors, Internet i wifis. La tecnologia punta eren els radiocassets, ciclostils i impremtes de gelatina i projector de diapositives.
-No es parlava de TDAHs, NEEs, Sepis, PIs, EAPs, .... Simplement hi havia nens mogudets, nens que necessitaven més temps, nens que necessitaven més carinyo o nens que necessitaven més exigència... Si fa no fa com ara però sense etiquetes i sigles.
-Tampoc es parlava de Competències, indicadors, actuacions, àmbits... S'intentava tenir presents els postulats de l'escola Nova o escola Activa. Què venien a dir aquests postulats? Com els manaments de la llei de Déu es poden resumir en dos:
1. Estimaràs els teus alumnes per sobre de totes les coses
i 2. Els acompanyaràs en els seus aprenentatges a cadascú segons les seves possibilitats i necessitats sempre a partir del medi més proper i local per arribar al més general i universal.
Doncs ja tenim tots els ingredients: Dos joves mestres i entusiastes de les Ciències Socials, que tenen un poble, una escola i uns alumnes. Ai làs, però, els faltava una cosa imprescindible: El coneixement del medi més proper. Eren uns autèntics ignorants respecte de la geografia i història del territori on havien de desenvolupar la seva feina. Com podien crear eixos d'animació per estimular la motivació dels alumnes en els aprenentatges si desconeixien per complet l'entorn on vivien els seus alumnes? Com podien estimular en els alumnes l'estima per la terra on els havia tocat néixer o viure des de la desconeixença de l'entorn?
Aquesta debilitat dos enamorats de les CCSS no s'ho podien permetre.
Així que des del primer dia es van posar mans a l’obra. Com que van trobar poca bibliografia es van proposar de crear-la. Anaven alternant dos tipus de recerca:
-Per una banda una feina de rata de biblioteca mirant arxius com el de l'ajuntament (que els va obrir les portes) com també l'arxiu comarcal. També arxius particulars amb força informació de tipus oral.
-Per una altra banda una feina de ratolí de bosc. Recorrent a peu tots els racons del municipi (amb unes fotocòpies ampliades del mapa de la Diputació de 1960) i cartografiant i anotant els topònims i tot allò que fos rellevant i que no recollia la cartografia oficial…
(Cal destacar que en aquestes tasques van rebre ajuda de moltes persones, però és de justícia destacar-ne almenys cinc: Josefina Oliveres, Enric Pérez, Isidre Casasaies de les Grauetes, Valentí Oliveres d'Oristrell i la família Camprubí de Roviralta.)
Amb tota aquesta recerca van anar descobrint:
-Terme de Nèspola. Tres municipis. Revista d'escola (i nom després de l'escola de Mura).
-Termes de Mura i Talamanca allargats per dret de pas de ramats
-Nucli històric Rocafort i Sitjar, Sant Benet.
-Pont monumental conseqüència del camí ral Manresa-Barna.
-Llegendes i històries. Capablanca. La Lluca, pedra de les creus, Maquis, Vall del Flequer.
-Vilomara raval a prop del pont. Fàbriques. 1868 canvi d'ajuntament. Explosió...
-Creixement demogràfic per la industrialització. Immigració anys 50. Rubio i Carboneras.
-Pel que fa a la recerca més geogràfica van rescatar de l'oblit topònims i noms de llocs i fonts avui ja normalitzats: Gall Curt, Cornadelles, Ermitanets, Còdol Llarg, Colldat, Canelles, Rovira, Ricardo (alguns en cia. De Gabriel Marquès que estava col.laborant amb el mapa del CET.).
-I evidentment van descobrir la gran importància que va tenir la vinya i la quantitat de marges, feixes, barraques i tines que es repartien per tot el territori Nespola com les Tines Escudelleta, Ricardo, Tosques, Bleda, Closes, Balmes Roges...
(Per cert, encara no fa gaire en vaig descobrir una altra no inventariada adossada a una barraca a la baga de Casajoana.)
...
En fi... tota aquesta feina que van iniciar aquell parell de mestres va ser continuada, assumida i millorada per altres anònims mestres que encara avui fan seu tot aquest llegat i continuen engruixint i millorant aquest sediment destinat a proporcionar una millor coneixença i estima d'aquesta terra. Que en el cas de l'escola Pompeu Fabra es concreten en una sèrie de sortides de treball i descoberta a peu des de P3 a sisè. Que a CS. Són: Camí ral. Puig Gil-Balmes Roges i Vall del Flequer....
Moltes gràcies per la vostra pacient atenció i permetre'm poder reivindicar la tasca pionera de l'escola en el descobriment, coneixença i valoració de l'immens patrimoni natural i cultural d'aquest territori anomenat Nèspola.
