Un dia Qualsevol

-->

Hola, em dic Camps, Ferriol Camps . Sóc una mica estrany. O dit d'una altra manera: allà on vaig passen disbarats. Tota la meva vida és un disbarat. Us voldria explicar tota la meva vida però em cansaria d'escriure, així és que només us explicaré un dia de la meva vida, que de fet és un dia com un altre....


Resulta que abans d'ahir, per despertar-me (cosa difícil) em vaig posar el despertador a les 7:45. Quan estava somiant amb els àngels, de sobte, vaig sentir el driiiiiiiing del despertador. Com que em va posar de mala lluna aquell despertadoret, el vaig llençar per la finestra (això que no m'havia tocat la Loto!) i em vaig posar a dormir una altra vegada. A les 8:00 la meva mare, com que no m'havia despertat, em va fer un crit a l'orella dient: -Au vinga aixecat!!! D'aquella manera que fa tanta ràbia que de poc no la tiro a ella també per la finestra. La meva mare és així.... escandalosa, patidora, antiquada, i s'emociona fàcilment.


Aleshores, em vaig vestir i vaig esmorzar tranquil·lament mirant la tele i llavors, amb el meu germà petit, vam marxar cap a la parada de l'autobús. Però el meu germà es va entretenir buscant un triceratops perdut i vam perdre l'autobús. Així que la meva mare ens va portar amb el seu 600. Anàvem tant poc a poc que fins i tot ens adelantaven els avis. Vaig arribar a l'escola quan quedaven 10 minuts de la classe d'anglès. La mestra duia mini-faldilla i jo no escoltava pas perquè estava idiotizat mirant una altra cosa.....


Al cap de poc vam canviar de classe. Ens tocava música però el mestre no hi era perquè s'havia empassat un flaviolet i era ingressat a l'hospital. Aleshores vam estar fent sarau fins a l'hora de pati. Quan vam sortir al pati vam fer un partit de futbol i en 5 minuts ens van fer la golejada del segle. I tot per culpa del meu equip, que no valia ni un pet de conill: El porter no alçava quatre pams de terra, els defenses eren coixos, els davanters no veien més enllà del nas, i jo feia de migcampista sense tocar bimba. Érem el "nigthmare team"


Sort que em van cridar els meus amics per parlar de secrets amorosos. Els meus millors amics són: En Dac és el meu millor amic encara que sigui un buscaraons, però com que és de família rica li faig la pilota sovint perquè em convidi a banyar-me a la piscina coberta de casa seva. En Bonifaç em cau molt bé perquè és molt innocent i sempre em fa cas, però té dos problemes, que li agraden els nens i és del real Madrid. I la Tina es una nena, però té l'actitud d'un nen, per això sempre va amb nosaltres. Només en dues coses no s'assembla als nens: és una sentimental i és molt intel·ligent.


Desprès del pati ens tocava examen de Mates!! i jo no havia estudiat!!! Li vaig demanar al del meu davant que em deixés copiar però no me'n fiava gaire perquè sempre treia de 0 cap avall. Així que em vaig posar al costat de la Tina i m'ho vaig copiar tot al peu de la lletra. Però hi va haver un problema, i va ser que vaig copiar fins i tot el nom i cognoms de la Tina. Al cap d'un moment d'entregar els exàmens la mestra ja els tenia corregits. (Va tant ràpida, que li diem la Ferrari). Jo vaig treure un 0 i amb una nota que hi posava: "he de parlar amb tu, fotocopiadora humana".


Després d'aquest patiment, a la classe hi va haver molt d'enrenou. En un racó hi havia un grupet que parlaven de nuvis. En un altre parlaven de l'examen. N'hi havia uns que cantaven i ballaven a sobre de les taules. Uns altres corrien per la classe. Al costat de la porta uns nens jugaven a bàsquet, tirant els estoigs a la paperera. Quan va arribar la mestra Fina li va anar a parar al cap un estoig, aleshores es va empipar molt i ens va fer copiar a tots 300 vegades: "quan arribi la mestra li diré bon dia, que maca que està avui, l'acompanyaré a la taula, li donaré els deures i la convidaré a sopar en un restaurant de 5 forquilles, i no li tiraré estoigs pel cap". I afegí: -el qui ho acabi abans de l'hora, no caldrà que em digui "que maca que està avui", perquè de maca, ja ho estic cada dia. Després d'una hora de copiar, es va acabar la classe i vam marxar pitant cap a casa.


Quan vaig arribar a casa els vaig ensenyar l'examen (gran error per part meva, de vegades els faig servir de paper de vater, en faig un avió, etc...). El meu pare em va mirar amb una cara com volent dir: "després jo també hauré de parlar amb tu".


Havent dinat com en un funeral, retorno a l'escola. Començava el crèdit de Química, tot allò de les fòrmules i experiments. El més divertit són els experiments i les explosions incontrolades. Tot el demés és un rotllo patatero. El mestre comença a explicar i ningú no entén res. Quan se li demana la repetició es pren una aspirina efervescent i ho torna a explicar amb els mateixos resultats que abans.


De segon crèdit variable faig història, tot i que el vaig triar en última opció. La veritat és que m'hagués agradat de viure a la prehistòria per no haver d'estudiar història. (Contradiccions de la història). Després de la "migdiada històrica" es va acabar la meva estada a l'institut per aquell dia.


A l'arribar a casa vaig berenar amb el meu germà, el Doraemon i els Barrufets. Després amb el meu germà vam anar a donar patades a l'esfèrica al camp que tenim davant de casa. Jugar amb el meu germà és tant avorrit com comptar grans de sorra sense calculadora, perquè és més dolent que la meva àvia imitant les Espaisguels. Sort que després van venir uns amics meus i vam poder començar un partit seriós.


Quan portàvem una estona jugant van venir la penya dels "Xiribicuquis" a "vacil.lar-nos". Resulta que és el seu esport preferit. Ens volien fer fora del camp. Però nosaltres no ens deixem convèncer fàcilment. Així que ens van haver "d'ostiar" per estovar-nos. Però jo encara que no sigui molt intel.lectual sóc més ràpid que la llum i em vaig fer fonedís, però el meu germà amb el cervell afectat per hores de Bola de Drac els va plantar cara. Es va posar en situació i els va fer un "Kame-hame-ha" que els va deixar distrets. D'aquesta tonteria els "Xiribicuquis" es van cul-petar de riure i van haver d'anar als urinaris públics de l'altra costat del parc. I ja no van tornar més. Gràcies a la intervenció heroica del meu germà vam poder continuar jugant.


Quan es feia fosc vam tornar a casa a fer els deures (les obligacions són les obligacions). La pau de la casa es trenca cada dia a la mateixa hora quan la meva mare-soprano fa un crit que diu: -A sopaaaaar!! Com que la meva mare no es partidària de repeticions fa un crit especial que afecta les orelles i es queda la frase al cervell, llavors baixes atabalat a sopar.


Eeecs!! hi havia verdura i peix. "És bo, mengeu!" ens diu la meva mare sempre. Al cap d'una hora encara no havíem acabat, i la mare va decidir enviar-nos a menjar al balcó, que estava ple de verdura i peix d'altres dies. Després em vaig quedar a veure el partit del Barça fins que va venir la mare, ja que sol enfurismar-se amb el futbol. Vaig anar a dormir i la mare em va dir xiuxiuejant a cau d'orella: Dorm, que avui ha estat un dia molt cansat...


Qui menja sopes se les pensa totes


(Guillem Griera i Barroso)

Festa de Primavera

-->

Enguany, amb renovades il.lusions, hem tornat a concelebrar la tradicional festa de primavera. Per cert, sabeu quina és l'estació de l'any més varonil? l'és-tiu :-0     
Sempre és difícil fer-ne valoracions públiques des de dins estant, però sigui dit amb tot el bon rotllo i el sentit de l' humor-i-amor que ha de dirigir sempre les nostres curtes i atrafegades vides que no ha estat ni millor ni pitjor, que ha estat única, incomparable i inadjectivable,  Per cert, sabeu quin és l'adjectiu català més estès a les xarxes informàtiques d'arreu del món? Net :-1

          Ves per on, la sacsejada (sinònim de moguda) va començar el dissabte al matí amb una substanciosa xococalatada (de xocolata i coca). Per cert, sabeu quin és el producte alimentari que sempre és a punt de caure per terra? el ca-cau :-2       
Seguidament van esdevenir-se les tradicionals competicions esportives, la pintada de l'hiper-mural, l'exhibició de Funky, el Cercavila Mòvil-Musical i l'esplèndid Concert de Música dels alumnes de sisè... D'aixonses, sabeu quin és l'instrument musical típic de la tardor? les castanyoles :-3 ... que van arrodonir un matí on els més petits van poder botar i botar, pescar ànecs i els més grandets baixar amb tirolina. Per cert, sabeu quin és l'esport més voluntariós? el voler-i-vol :-4       
Durant tot el dia els pares i mares vam poder tafanejar les classes i els seus exuberants murals, els creatius treballs dels tallers de menjador i l'exposició de mascotes amb la super-mascota Medinet, fil conductor de tot el treball fet a l'escola amb el lema "Com millorar el medi ambient". Per cert, sabeu quina és la ciència més repetida a les escoles? l'Eco-logia :-5

         La tarda va començar amb una innovadora pedalada poètica on els participants van haver de confegir un poema i demostrar que esport i poesia poden anar plegats ni que sigui a cops de pedal. Per cert, sabeu quin escriptor-poeta català pren més raigs UVA? Xavier Bru de Sala :-6      Seguidament els membres virils de l'ICHN, en els  tallers d'ecologia, van delectar-nos amb la seva pa-ciència  i erudició en una descoberta de petites meravelles del món natural. Per cert, sabeu quin és l'animal que li agrada més la neu? l'esqui-rol :-7      
No podia faltar la màgia i l'animació de la mà dels fantabulosos Gog i Magog que es van encarregar també del ja tradicional i magnivellós Correfoc final. Per cert, sabeu a quin animal li agrada molt la pirotècnia? a la foc-a :-8      
El tradicional sopar de germanor va ser molt concorregut (més que les assemblees, ves per on!) 315 persones vam endrapar, en participativa tertúlia, el menú que se'ns oferia regat amb un generós vi de la terra. Per cert, sabeu amb què s'emborratxen els pingüins? amb licor del Polo :-9

         Els actes de la festa de primavera es van concloure amb una xerrada sobre espècies vegetals i animals de la comarca... Per cert, sabeu quina és la planta menys aromàtica? la planta dels peus :-]

...i una sortida-guiada a l'indret de la Corbatera i Font de les Tàpies on vam poder aprendre "in situ" moltes coses interessants de la fauna i flora d'aquests paratges. Per cert, sabeu quin és l'ocell que sempre arriba una hora tard? el canari :-[

         Val la pena destacar que totes aquestes activitats s'han pogut autofinançar gràcies als ingressos generats amb els tiquets del sopar, el Bar-ato, la venda de gorres i samarretes i la pesca d'ànecs; així com a la col.laboració de l'Obra Social de Supeco (que tant ens satisfà) i a la ONG de la flequeria Sense Fronteres: Forn de pa Jorba. Per cert, sabeu  a quin insecte el pa li produeix tartamudesa? a la pa-pallona :-#

         Finalment des de l'Ampa volem agrair la col.laboració humana desinteressada de pares, mares i mestres que ha fet possible la realització un any més d'aquesta primaveral i inadjectivable festa de l'escola pública Flama.

         Per cert, sabeu perquè els mestres de la Flama van a escola amb ulleres de sol? Per què tenen uns alumnes molt brillants ;-@

         Au! Siau! Salut i bon humor-amor!

                                               Lo Virus de l'Hampa

contra la "Ley de calidad..."

L'inefable secretari del Ceip Pompeu Fabra...

EXPOSA:

Que donada la coincidència de dos esdeveniments aparentment inconnexos i de significació ben diferent com són: l’any Verdaguer i la tristament famosa “ley de calidad de la enseñanza”; i com que l’esmentada llei -d’una perversitat immoral prou contrastada- suposa un retrocés important per al, ja feble, sistema educatiu d’aquest país; i com que les escoles ens hem de sentir directament afectades, caldria que -com l’amic Cinto- (ja està feta la connexió) sortíssim en defensa pròpia per tal de manifestar, d’una forma simbòlica i sorda, però ferma i constant, el nostre rebuig a l’esmentada llei. És per tot això, i més, que...


PROPOSA:

Que tot el correu -electrònic i desendollat- que genera la nostra escola, inclogui -a peu de pàgina o signatura- una frase, lema o divisa (vegeu el monstruari annex) que mostri el nostre desacord, amb elegància i bon humor, amb la repetida llei.


Esperant que aquesta proposta, i d’altres que puguin venir, produeixin els efectes oportuns; que els déus ens preservin de lleis similars durant molts anys, i que les escoles públiques gaudim eternament d’una formidable salut de ferro.


Rebeu una cordial i afectuosa salutació.

J. G-C.


ANNEX:


-La ‘ley de calidad’? Una autèntica barbaritat!!!!


-La llei de qualitat del PP? No, gràcies. Passi-ho bé!


-Una perversa immoralitat. Això és: ‘La ley de calidad’.


-La ley de calidad de la enseñanza: Para la escuela pública ni futuro ni esperanza (per al correu amb escoles hispanoparlants)


-What’s the quality’s law?: One touch of balls, now!! (per al correu internacional)


-Que la mare de Déu de Montserrat ens guardi de la ‘llei de qualitat’ (per a escoles religioses però, ensems, solidàries)


Lo jonc més humil, quan ve la riuada,
diu als altres joncs: “Deixem-la passar;
ajupim-nos tots; quan serà passada,
nostre capciró tornarem a alçar”.
 J. Verdaguer (Esperança)


[Jonc=escola riuada=llei de qualitat] (per a escoles més lírico-metafòriques)

Psicologia per a cicle superior

Voldriem fer algunes reflexions en veu alta que puguin ajudar-nos a entendre la psicologia del preadolescent i rearmar-nos com a adults enfront del comportament de vegades contradictori i imprevisible dels nens i nenes d’aquesta franja d’edat.

Si l’eduació d’un nen/a és un repte diari constant des del seu naixement, encara ho és més quan el nen/a arriba a l’adolescència on es produeixen tot una sèrie molt important de canvis ( no solament físics) que mai s’havien produït en etapes anteriors.

Si bé l’adolescència comença amb els canvis puberals (menstruació/ejaculació i canvi de veu) i es podria dir que és una etapa de profunds canvis on el nen hi entra com a infant i l’acaba sent adult; hi ha una etapa anterior (preadolescència) on ja es comença a manifestar una problemàtica que anticipa tots els importants canvis que s’esdevindran durant un periode més o menys llarg de temps (adolescència).

Els estudis psicològics que s’han realitzat ens poden donar unes pistes per entendre i actuar en conseqüència:

Cap els onze anys començ a un procés d’interiorització: qui sóc? Com era? Com seré?


El nen/a deixa de considerar-se com a tal i vol creure que ja és gran. I s’enfada si se’l tracta com a nen petit. Pretén que se’l tracti com a adult però en canvi es comporta com el que encara és: un infant.


Aleshores sorgeixen els conflictes amb els adults, es rebel.la, contesta, es rebota com una forma d’autoafirmació de la seva naixent personalitat.


Els conflictes amb els adults són normals i naturals. Aquests conflictes són els que l’ajuden a madurar. La imatge de l’adult (pare/mestre) contra el que lluita li són necessàries per aquesta maduració.


Per part dels adults (pares/mestre) cal acceptar el conflicte amb la suficient mà esquerra com per no caure en la dimissió (Fes el que vulguis, però no m’atabalis) o en la cessió al xantatge del nen.


És important el diàleg i la negociació, però dins uns límits que han de marcar els adults i que els nens han de tenir clars.


S’ha demostrat que els infants necessiten i volen unes pautes definides d’actuació. Es comporten d’una manera més responsable quan els pares posen límits i mantenen una coherència en les seves actuacions.


Cal que els adults siguin molt clars i que els infants sàpiguen que encara no tenen edat per prendre segons quines decisions o fer determinades coses. No deixar-se portar per raonaments enganyosos: Si vosaltres fumeu perquè no puc fer-ho jo? Si el germà de 17 anys es queda a veure la tv. fins tard perquè no ho puc fer jo? Els pares dels meus amics els ho deixen fer i vosaltres no!. Que els pares dels teus amics els ho deixin fer, no vol dir que tu també ho puguis fer. Cada família té les seves raons.


(Entrevista a Denzel Whasington)


Resumint: És important que hi hagi uns límits disn dels quals tota negociació és possible, però fora dels quals no hi ha cap possibilitat.


Encara que ells no ho reconeguin (fins més grans) i s’hi rebel.lin és fonamental per a la seva maduració com a persones.


Cal negociar i regular molts aspectes:


L’hora d’anar a dormir/Les pel.lícules que poden veure/ Les hores de TV que veuen/Les hores de videoconsola/El menjar que convé que prenguin (sobretot esmorzar bé abans d’anar a escola)


SOCIABILITAT


Els nois i noies preadolescents estan immersos en la recerca de la seva identitat, es tanquen en ells mateixos i desprenen menys energies cap el món exterior.


Les relacions amicals són més profundes i personals. Es relacionen amb un grup més petit de companys però d’una manera més intensa. Es formen subgrups generalment els nois separats de les noies.


El grup de companys té cada vegada més importància. Els dóna una raó de ser, unes pautes de comportament. Les relacions entre el grup poden ser molt estretes i es poden teixir una xarxa de complicitats i dependències.


Sovint l’aprovació o la crítica del grup té més importància que la dels pares o mestres.


La pressió del grup pot influir positivament o negativament en el comportament del noi/a.


Cal que hi hagi diàleg pare/fills fluid per constatar les activitats del grup. També entre els altres pares dels seus amics.


Cal saber escoltar-los, però també contrastar les informacions i descobrir-ne les contradiccions. És típìc que en aquesta edat donin una versió subjectiva dels fets, en la qual ells sempre són els bons i els altres els dolents de la pel-lícula.


No és tant que menteixin descaradament (que també pot ser) com que el seu procés de maduració no els permet ser prou objectius i disfressen la realitat a la seva conveniència.


No menteixen, però no diuen tota la veritat. Diuen la seva veritat.


Cal posar en quarentena les seves versions i destriar-en el que tenen de subjectiu. Cal que davant conflictes importants hi hagi una estreta comunicació entre pares i escola per evitar malentesos. De vegades sentint alguns nens alguns pares poden caure en el parany de pensar que els mestres som a l'escola per maltractar i fer la vida impossible als alumnes. Cal tenir sempre present que els mestres a més (o abans) d'ensenyants som educadors. Que a més d'ensenyar uns continguts i conceptes determinats som a l'escola per educar en uns valors i unes normes establertes en el projecte pedagògic del centre. Que som a l'escola per ajudar cada nen/a en el seu procés de maduració i socialització (i no al contrari).


Per la seva situació emocional i el nivell de desenvolupament del pensament (logicoabstracte) poden ja organitzar-se i planificar activitats amb més rigor i autònomament que abans. El paper de l'educador cal que sigui d'assessor o supervisor.


És important que a casa tinguin un lloc propi lluny de tv. i distraccions on poder tenir les seves coses de l'escola i on puguin estudiar i treballar amb tranquilitat. Els pares cal que els orientin a l'hora de fer un horari d'estudi i s'interessin pels deures i activitats de l'escola. Hi ha nens/es que ho fan d'una manera força autònoma i d'altres que els caldrà una ajuda suplementària. (Importància de l'agenda).


AUTOESTIMA


Diferents estudis realitzats també indiquen que els nois/es amb més risc de marginació i de caure en drogodependències solen tenir una baixa autoestima. Un noi o noia que se sent bé amb ell mateix té més probabilitats de no cedir a les pressions negatives de l’exterior perquè té recursos per saber dir no.


Per a fomentar l’autoestima del nen/a, a més de tot el que s’ha dit fins ara, podem desenvolupar algunes habilitats que l’ajudin a enfortir la seva personalitat:


Estimular els èxits dels vostres fills. Busqueu èxits finsi tot en les petites coses, elogieu-los en les coses positives que realitzin. Les lloances merescudes ajuden a desenvolupar sentiments positius.


Elogiar l’esforç, no solament l’èxit. Acostumeu a relacionar esforç i plaer. Allò que que costa d’aconseguir, sovint, es valora molt més que allò que no costa. Durant una excursió, per exemple, l’arribada al cim és gratificant, no solament per la vista i la bellesa del paisatge, sinó també per l’esforç posat i les dificultats que s’han hagut de vèncer. Parleu positivament de les persones que no es desanimen a la primera.


Ajudar els vostres fills a fixar-se metes realistes. Si l’infant o familia esperen massa, el fet de no aconseguir el que es desitja pot resultar un cop dur.


No comparar els resultats dels vostres fills amb els dels altres. Sempre hi ha haurà millors o pitjors esportistes, més o menys intel.ligents, més o menys treballadors... que els vostres. El vostre fill potser no sap que un bon esforç pot valdre el mateix que una medalla, o un excel.lent..


Quan feu correccions, critiqueu l’acte, no l’infant. Intentar ser positius sempre en els comentaris reprovadors.


Comunicar en primera persona els vostres sentiments. Aquesta missatges no permeten que els infants se sentin atacats o se sentin dolents per naturalesa. “Mantenir la casa ordenada és important per a mi. Em molesta molt que deixis la teva roba i les teves coses escampades per la casa” millor que “Ets un porc i un desordenat. Quan aprendràs a ser endreçat?”


Proporcionar responsabilitats als vostres fills. Així aprenen a veure’s útils i part integrant d’un grup. Complir les seves obligacions també els produeix una sensació d’èxit. Hi ha moltes coses que els infants poden fer i no fan. Si son capaços de jugar mab l’ordinador o videoconsola, també poden ser capaços de parar i despara taula, ordenar-se la roba, o fer una rentadora.


Fer bromes i explicar acudits. Riure plegats tota la família és una experiència de bona convivència que ajuda els nois a sentir-se còmplices dels adults.


Jugueu amb els vostres fills i demostreu que els estimeu. Jugar amb els fills independentment de l’edat que tinguin és important per a que se sentin integrants d’una família que no només l’exigeix responsabilitats sinó que també sap compartir les estones de lleure. Els petons, les abraçades i els t’estimo ajuden els fills a sentir-se bé amb ells mateixos.No seran mai massa petits o grans per dir-los que els estimeu i valoreu.


DESENVOLUPAMENT FÍSIC DEL PREADOLESCENT


Si fins aquest periode el desenvolupament ha sigut semblant en el nen i la nena a partir d'ara hi haurà una marcada diferència entre tots dos.


El més important d'aquest període és el desenvolupament sexual. En les noies la maduresa sexual ( i psicològica) és més avançada que no en els nois. S'inicia als deu o dotze anys. En els nois s'inicia als dotze o catorze anys. No és estrany que nenes d’aquest cicle tinguin la seva primera regla. És important que el mestre/a ho sàpiga per poder actuar en conseqüència davant qualsevol emergència a l’escola


Tots aquests canvis físics tan importants fan que els adolescents tinguin dificultats per considerar el cos com a seu. Caldrà doncs, donar-los una informació correcta per tal que puguin conèixer i comprendre, amb naturalitat i sense falsos prejudicis, els canvis que haura de viure el seu cos.


(Tasca que correspon als pares primer i a l’escola després)


És molt important en aquestes edats pel bon desenvolupament físic dels nois i noies vetllar l'alimentació, l'exercici físic i la higiene.


Alimentació variada i equilibrada. Bona masticació dels aliments. Ambient relaxat i tranquil al menjador. Sobretot han de fer un bon esmorzar abans d’anar a l’escola. (MOLT IMPORTANT)


L'exercici físic produeix els seus efectes a tres nivells:


càrdio-circulatori, respiratori i músculo-tendinós. (Importància de l’educació física a l’escola)


La higiene millora el creixement i el desenvolupament físic del noi/a i li proporciona una imatge de si mateix important per a la seva autoestima i la dels altres:

Higiene de la pell/higiene dels cabells/higiene de les mans i orelles/higiene dels genitals/higiene dels peus/higiene de la boca/higiene de la postura/higiene dels descans/higiene de les malalties infeccioses/higiene de les drogodependències...

Perichades

-->
L'heroisme
L'heroisme inútil és una estupidesa. L'altre és una estupidesa inútil.

Pregària capitalista
Benaurats els mansos perquè ells em permetran viure com al cel.

Humor negre
Els cecs han de fer el bé sense escoltar a qui.

Frase històrica
Més valen vaixells i honra que ni vaixells ni honra.

Estadística
Entre els fills de classes elevades només es dóna un 0,002% de vocacions obreres. Entre els fills de les altres classes també, el que passa és que no es nota.

Observació
Quan més amunt es puja, més duros es tenen a la caiguda.

Definició D'una revista francesa:
"Un psicòleg és aquell que quan entra una dona en una habitació, mira les cares dels demés homes."

Meditació
Qualsevol preu passat va ser millor

Una tradició que s'ha perdut
El dret de pernada va caure en desús el dia que les dones nobles van utilitzar el desodorant i les dones dels vassalls no.

Geometria
La circumferència és una corba tancada, fins i tot els dies laborables.

Desgràcies
Hi ha una cosa més molesta que ser un nan: ser un nan baix.

Màxima moral
La peresa és la mare de tots els vicis. I la luxúria de tots els fills.

Com guanyar-se la vida
Hi ha dues maneres de guanyar-se la vida; una, honradament, i l'altra, bé.

Física
Si li donem una puntada de peu suficient fort a un tenor obtindrem un do sostingut en major.

Coses ben fetes
Un suïcidi ben fet és irrepetible.

La ignorància
La ignorància (al menys de cert tipus) és la mare de molts fills.

La velocitat
Els cargols poden assolir grans velocitats, però només quan cauen d'un cinquè pis.

Gent d'idees fermes
Conec un home tan centralista que al número Pi li diu el número Garcia.

Sobre el joc
Ningú ha pogut explicar mai quina sensació li va produir perdre a la ruleta russa.

Curiositat cultural
Un estranger, és un senyor que abans havia estat tranger.

Sobre les dones
Les dones tenen propietats afrodisíaques.

Física recreativa
Si apliquem dues forces d'igual intensitat però de sentit contrari sobre un objecte, a sobre de no moure'l estarem fent l'imbècil. (Vegeu qualsevol esquema).

El meu personatge inoblidable
Un dels personatges més despilfarradors que he vist a la meva vida va ser el milionari Alvin S. J. Struwer. El 5 de maig de 1967 va firmar un taló per valor d'un milió de dòlars, li va prendre foc i amb ell es va encendre el puro.

Humor negre
No hi ha pitjor cec que el que no vol escoltar.

La nostra gossa vida
Un neix quan menys s'ho espera

Suïcidis
El suïcidi és penat, però no amb la pena de mort. Per fastidiar.

Vampirisme
Quan un vampir es vol divertir, xucla la sang d'un alcohòlic.

Consell estadístic
El nombre d'accidents de carretera en les passades vacances de setmana santa no va superar les previsions. Els accidentats estan molt satisfets.

Cares
Moltes persones no és que facin mala cara. És que són lletges.

Geografia recreativa
El riu Tajo, Neix a Espanya i desemboca a Portugal. Quina carrera, nano!

L'Art i la Natura
L'art supera sempre la natura. Per exemple, els mesos més bonics de l'any són els de paga doble.

Comentari borsari
Els que fan bones accions van al cel. Els que les compren a la Costa Blava.

Conte infantil
Els vents alisis vénen del país de les meravelles.

Curiositat
Si col·loquéssim en fila tots els morts de la primera guerra mundial, sempre nhi hauria algun que intentaria colar-se.

El meravellós món dels animals
El robot és un animal electrodomèstic

Racó artístic
Hi ha gent que opina que Dalí és un gran pintor que fa el pallasso. Després hi ha gent que opina que Dalí és un gran pallasso que pinta. Finalment hi ha els que entenen de pintura i de pallassos.

Meravelles del cos humà
El cos humà és l'únic cos de la natura que es pot anomenar Frederic

La ofensa
No ofèn qui vol, si no qui pot. Però no cal preocupar-se: voler és poder.

Religió i política
En religió, fe és creure el que no vam veure. En política, fe és creure el que no veiem.

Teoria dels cossos
Els cossos poden ésser opacs, transparents o excel·lents, com el de la Ursula Andress.

Història
Quan moria apunyalat, Juli César li va dir a Brutus: "Tu també, fill meu?" als demés els va dir: "Tu també fill de p...?"

L'home, aquest conegut
L'home és l'intel·ligent més animal que existeix.

Regionalisme
Per una sèrie de raons alienes a la nostra voluntat, els catalans tenim el problema del bilingüisme en lloc de ser bilingües.

Vida social
Ser ateu no serveix per a res. Igualment cal anar als enterraments.

Pessimisme
Això de que no hi ha mal que duri cent anys, està per veure.

Gimnàstica acrobàtica
Un salt mortal perfecte, només es pot realitzar un cop a la vida.

La sort
La sort és de qui la busca i té la sort de trobar-la.

Medicina recreativa
Gràcies a l'autòpsia, és possible saber de que s'ha mort una persona que ha caigut des de un desè pis.