Psicologia per a cicle superior

Voldriem fer algunes reflexions en veu alta que puguin ajudar-nos a entendre la psicologia del preadolescent i rearmar-nos com a adults enfront del comportament de vegades contradictori i imprevisible dels nens i nenes d’aquesta franja d’edat.

Si l’eduació d’un nen/a és un repte diari constant des del seu naixement, encara ho és més quan el nen/a arriba a l’adolescència on es produeixen tot una sèrie molt important de canvis ( no solament físics) que mai s’havien produït en etapes anteriors.

Si bé l’adolescència comença amb els canvis puberals (menstruació/ejaculació i canvi de veu) i es podria dir que és una etapa de profunds canvis on el nen hi entra com a infant i l’acaba sent adult; hi ha una etapa anterior (preadolescència) on ja es comença a manifestar una problemàtica que anticipa tots els importants canvis que s’esdevindran durant un periode més o menys llarg de temps (adolescència).

Els estudis psicològics que s’han realitzat ens poden donar unes pistes per entendre i actuar en conseqüència:

Cap els onze anys començ a un procés d’interiorització: qui sóc? Com era? Com seré?


El nen/a deixa de considerar-se com a tal i vol creure que ja és gran. I s’enfada si se’l tracta com a nen petit. Pretén que se’l tracti com a adult però en canvi es comporta com el que encara és: un infant.


Aleshores sorgeixen els conflictes amb els adults, es rebel.la, contesta, es rebota com una forma d’autoafirmació de la seva naixent personalitat.


Els conflictes amb els adults són normals i naturals. Aquests conflictes són els que l’ajuden a madurar. La imatge de l’adult (pare/mestre) contra el que lluita li són necessàries per aquesta maduració.


Per part dels adults (pares/mestre) cal acceptar el conflicte amb la suficient mà esquerra com per no caure en la dimissió (Fes el que vulguis, però no m’atabalis) o en la cessió al xantatge del nen.


És important el diàleg i la negociació, però dins uns límits que han de marcar els adults i que els nens han de tenir clars.


S’ha demostrat que els infants necessiten i volen unes pautes definides d’actuació. Es comporten d’una manera més responsable quan els pares posen límits i mantenen una coherència en les seves actuacions.


Cal que els adults siguin molt clars i que els infants sàpiguen que encara no tenen edat per prendre segons quines decisions o fer determinades coses. No deixar-se portar per raonaments enganyosos: Si vosaltres fumeu perquè no puc fer-ho jo? Si el germà de 17 anys es queda a veure la tv. fins tard perquè no ho puc fer jo? Els pares dels meus amics els ho deixen fer i vosaltres no!. Que els pares dels teus amics els ho deixin fer, no vol dir que tu també ho puguis fer. Cada família té les seves raons.


(Entrevista a Denzel Whasington)


Resumint: És important que hi hagi uns límits disn dels quals tota negociació és possible, però fora dels quals no hi ha cap possibilitat.


Encara que ells no ho reconeguin (fins més grans) i s’hi rebel.lin és fonamental per a la seva maduració com a persones.


Cal negociar i regular molts aspectes:


L’hora d’anar a dormir/Les pel.lícules que poden veure/ Les hores de TV que veuen/Les hores de videoconsola/El menjar que convé que prenguin (sobretot esmorzar bé abans d’anar a escola)


SOCIABILITAT


Els nois i noies preadolescents estan immersos en la recerca de la seva identitat, es tanquen en ells mateixos i desprenen menys energies cap el món exterior.


Les relacions amicals són més profundes i personals. Es relacionen amb un grup més petit de companys però d’una manera més intensa. Es formen subgrups generalment els nois separats de les noies.


El grup de companys té cada vegada més importància. Els dóna una raó de ser, unes pautes de comportament. Les relacions entre el grup poden ser molt estretes i es poden teixir una xarxa de complicitats i dependències.


Sovint l’aprovació o la crítica del grup té més importància que la dels pares o mestres.


La pressió del grup pot influir positivament o negativament en el comportament del noi/a.


Cal que hi hagi diàleg pare/fills fluid per constatar les activitats del grup. També entre els altres pares dels seus amics.


Cal saber escoltar-los, però també contrastar les informacions i descobrir-ne les contradiccions. És típìc que en aquesta edat donin una versió subjectiva dels fets, en la qual ells sempre són els bons i els altres els dolents de la pel-lícula.


No és tant que menteixin descaradament (que també pot ser) com que el seu procés de maduració no els permet ser prou objectius i disfressen la realitat a la seva conveniència.


No menteixen, però no diuen tota la veritat. Diuen la seva veritat.


Cal posar en quarentena les seves versions i destriar-en el que tenen de subjectiu. Cal que davant conflictes importants hi hagi una estreta comunicació entre pares i escola per evitar malentesos. De vegades sentint alguns nens alguns pares poden caure en el parany de pensar que els mestres som a l'escola per maltractar i fer la vida impossible als alumnes. Cal tenir sempre present que els mestres a més (o abans) d'ensenyants som educadors. Que a més d'ensenyar uns continguts i conceptes determinats som a l'escola per educar en uns valors i unes normes establertes en el projecte pedagògic del centre. Que som a l'escola per ajudar cada nen/a en el seu procés de maduració i socialització (i no al contrari).


Per la seva situació emocional i el nivell de desenvolupament del pensament (logicoabstracte) poden ja organitzar-se i planificar activitats amb més rigor i autònomament que abans. El paper de l'educador cal que sigui d'assessor o supervisor.


És important que a casa tinguin un lloc propi lluny de tv. i distraccions on poder tenir les seves coses de l'escola i on puguin estudiar i treballar amb tranquilitat. Els pares cal que els orientin a l'hora de fer un horari d'estudi i s'interessin pels deures i activitats de l'escola. Hi ha nens/es que ho fan d'una manera força autònoma i d'altres que els caldrà una ajuda suplementària. (Importància de l'agenda).


AUTOESTIMA


Diferents estudis realitzats també indiquen que els nois/es amb més risc de marginació i de caure en drogodependències solen tenir una baixa autoestima. Un noi o noia que se sent bé amb ell mateix té més probabilitats de no cedir a les pressions negatives de l’exterior perquè té recursos per saber dir no.


Per a fomentar l’autoestima del nen/a, a més de tot el que s’ha dit fins ara, podem desenvolupar algunes habilitats que l’ajudin a enfortir la seva personalitat:


Estimular els èxits dels vostres fills. Busqueu èxits finsi tot en les petites coses, elogieu-los en les coses positives que realitzin. Les lloances merescudes ajuden a desenvolupar sentiments positius.


Elogiar l’esforç, no solament l’èxit. Acostumeu a relacionar esforç i plaer. Allò que que costa d’aconseguir, sovint, es valora molt més que allò que no costa. Durant una excursió, per exemple, l’arribada al cim és gratificant, no solament per la vista i la bellesa del paisatge, sinó també per l’esforç posat i les dificultats que s’han hagut de vèncer. Parleu positivament de les persones que no es desanimen a la primera.


Ajudar els vostres fills a fixar-se metes realistes. Si l’infant o familia esperen massa, el fet de no aconseguir el que es desitja pot resultar un cop dur.


No comparar els resultats dels vostres fills amb els dels altres. Sempre hi ha haurà millors o pitjors esportistes, més o menys intel.ligents, més o menys treballadors... que els vostres. El vostre fill potser no sap que un bon esforç pot valdre el mateix que una medalla, o un excel.lent..


Quan feu correccions, critiqueu l’acte, no l’infant. Intentar ser positius sempre en els comentaris reprovadors.


Comunicar en primera persona els vostres sentiments. Aquesta missatges no permeten que els infants se sentin atacats o se sentin dolents per naturalesa. “Mantenir la casa ordenada és important per a mi. Em molesta molt que deixis la teva roba i les teves coses escampades per la casa” millor que “Ets un porc i un desordenat. Quan aprendràs a ser endreçat?”


Proporcionar responsabilitats als vostres fills. Així aprenen a veure’s útils i part integrant d’un grup. Complir les seves obligacions també els produeix una sensació d’èxit. Hi ha moltes coses que els infants poden fer i no fan. Si son capaços de jugar mab l’ordinador o videoconsola, també poden ser capaços de parar i despara taula, ordenar-se la roba, o fer una rentadora.


Fer bromes i explicar acudits. Riure plegats tota la família és una experiència de bona convivència que ajuda els nois a sentir-se còmplices dels adults.


Jugueu amb els vostres fills i demostreu que els estimeu. Jugar amb els fills independentment de l’edat que tinguin és important per a que se sentin integrants d’una família que no només l’exigeix responsabilitats sinó que també sap compartir les estones de lleure. Els petons, les abraçades i els t’estimo ajuden els fills a sentir-se bé amb ells mateixos.No seran mai massa petits o grans per dir-los que els estimeu i valoreu.


DESENVOLUPAMENT FÍSIC DEL PREADOLESCENT


Si fins aquest periode el desenvolupament ha sigut semblant en el nen i la nena a partir d'ara hi haurà una marcada diferència entre tots dos.


El més important d'aquest període és el desenvolupament sexual. En les noies la maduresa sexual ( i psicològica) és més avançada que no en els nois. S'inicia als deu o dotze anys. En els nois s'inicia als dotze o catorze anys. No és estrany que nenes d’aquest cicle tinguin la seva primera regla. És important que el mestre/a ho sàpiga per poder actuar en conseqüència davant qualsevol emergència a l’escola


Tots aquests canvis físics tan importants fan que els adolescents tinguin dificultats per considerar el cos com a seu. Caldrà doncs, donar-los una informació correcta per tal que puguin conèixer i comprendre, amb naturalitat i sense falsos prejudicis, els canvis que haura de viure el seu cos.


(Tasca que correspon als pares primer i a l’escola després)


És molt important en aquestes edats pel bon desenvolupament físic dels nois i noies vetllar l'alimentació, l'exercici físic i la higiene.


Alimentació variada i equilibrada. Bona masticació dels aliments. Ambient relaxat i tranquil al menjador. Sobretot han de fer un bon esmorzar abans d’anar a l’escola. (MOLT IMPORTANT)


L'exercici físic produeix els seus efectes a tres nivells:


càrdio-circulatori, respiratori i músculo-tendinós. (Importància de l’educació física a l’escola)


La higiene millora el creixement i el desenvolupament físic del noi/a i li proporciona una imatge de si mateix important per a la seva autoestima i la dels altres:

Higiene de la pell/higiene dels cabells/higiene de les mans i orelles/higiene dels genitals/higiene dels peus/higiene de la boca/higiene de la postura/higiene dels descans/higiene de les malalties infeccioses/higiene de les drogodependències...