Des de la finestra...

... veig la velleta veïna de cabells blancs que, amb moviments lents, escombra i frega el tros de vorera de nostra casa sentint, segurament, una caritativa commiseració per l'ocupada i despreocupada parella que prou feina té en conservar amb discreta netedat l'interor del seu nial, com per preocupar-se de mantenir l'ancestral ritus de netejar el bocí de vorera de l'amorós niu on sojornen...

...veig passa un capellà -dels rars exemplars que encara conserve la sotana- no excessivament alt però sí prim, la mà esquerra engrapa una cartera que fa joc amb la sotana, la mà dreta, nicotinitzada, sostè una cigarreta acabada d'encetar. Posa cara de mala llet i té la mirada penetrant i agressiva. En genral tota la capellanada té un cert deix que fa que, malgrat vagin disfressar d'astronaites, hom els reconegui d'una hora lluny. En el cas d'aquest representant de l'esglèsia passa completament a l'inrevés: malgart vagi vestit amb sotana hom diria que es tracta d'un arlot o un gangster disfressat d'eclesiàstic...

...vei passar una noia, -o potser hauria de dir una dona?- Pell bruna, cabell daurat, ulls verds, mirada serena. Brusa ampa, pantalons cenyits. Camina pausadament enfilant-se carrer amunt amb un armoniós balanceig de malucs que hipnotitza...

Descripció física (i potser metafísica) de R.M.V.

Donant una primera ullada -breu i lleugera, per allò que els ulls són per a tota la vida- a l'il·lustre personatge hom se sent aclaparat per una caterva d'impressions, totes prou dissortades. Vet aquí, només a tall d'exemple tres d'escollides a l'atzar: Hom té la sensació d'estar contemplant el president vitalici de l'Unió de Botiflers i comediants d'arreu del món; o bé l'últim guanyador del del concurs al "Millor exègeta de l'obra de monsenyor Escribà de Balaguer (a.c.s.)"; o bé finalment i simple un malparit ex-franquista,, ex-ministre de l'Interior, ex-ministre d'adulteració territorial, ex-parlamentari i ex-dirigent de la inefable confraria del donuts sense forat.

Si en una primera, superficial i equànime anàlisi, el tipus ja no enganya ningú -cosa que és d'agrair- en una anàlisi posterior i minuciosa els resultats poden ésser esfereïdors.

Sigui per un irreductible rampell sado-masoquista, sigui per acabar d'amunionar els mots necessaris per omplir l'encàrrec (no ens hem pas d'enganyar) es continua amb l'etopeia encetada.

El primer que colpeja la vista quan hom es tira la imatge de la patum en qüestió a la cara, són les seves cinemascòpiques ulleres que tracten en va de disfressar uns ulls reduïts i adusts de color de gos com fuig i de gat quan torna. La tarota lluent i rutilant degut més a les freqüents lliscades dels adminicles optics abans esmentats que a la pulcritud del nostre mai no prou ben blasmat pròcer...

Queda interrunpuda la descripció per motius filantròpics. Aquest tipus de retrat pot semblar innecessàriament acerb i hom podria ésser acusat d'atemptar contra els drets i dignitat humanes, quan l'únic que es pretèn és fotre's una mica del mort i de qui el vetlla, d'una forma sana, informal i mancada de rancúnia...

Una pel·lícula, "Dràcula", per exemple

La pel·lícula ve a ser un "revival" -perdó per l'anglicisme- de l'obra de Bram Stocker: El comte Dràcula. Però aixì com en el llibre els esdeveniments tenen lloc a Transilvània (Romania) la pel·lícula situa l'acció en un poble miner de la costa anglesa a finals del segle passat o a començaments d'aquest. Lluny del poble el comte hi ha comprat un castell amb teranyines i pam de pols inclòs. Tocant el poble hi ha també un manicomi regentat per un doctor. amb aquest hi viuen la seeva fillai una amiga d'aquesta -ambdues de molt bon veure, per descomptat- La filla del doctor té un promès que és el que ha fet tots els tràmits de la compra del castell pel comte. Finalment hi ha un altre personatge que jugartà un paper decisiu en el decurs dels esdeveniments: el professor. Aquest que viu fora d'Anglaterra, també té una filla, esmentada abans, que està passant uns dies amb la seva amiga la filla del doctor.
Bé, com que porto ja quinze línies i no he fet més que una introducció, intentaré abreujar. Abandono la idea de referrir-me a el que podríem anomenar filo-sociologia del vampirisme (entoma-la!) per supusar-la de domini públic. Tampoc es tracta d'abusar, no?
Doncs, bé acabem. Com hom pot imaginar, les dues femelles seran objecte de les xuclades -en la més àmplia i variada accepció del mot- del malèvol comte. Professor, doctor i promès faran l'impossible per destruir el sanguinari seductor. Al final aconsegueixen guanyar la batalla però no la guerra -que diria un castís- doncs l'acabament del film deixa entreveure que és gairebé segur que el comte xuclarà de nou!