Descripció física (i potser metafísica) de R.M.V.

Donant una primera ullada -breu i lleugera, per allò que els ulls són per a tota la vida- a l'il·lustre personatge hom se sent aclaparat per una caterva d'impressions, totes prou dissortades. Vet aquí, només a tall d'exemple tres d'escollides a l'atzar: Hom té la sensació d'estar contemplant el president vitalici de l'Unió de Botiflers i comediants d'arreu del món; o bé l'últim guanyador del del concurs al "Millor exègeta de l'obra de monsenyor Escribà de Balaguer (a.c.s.)"; o bé finalment i simple un malparit ex-franquista,, ex-ministre de l'Interior, ex-ministre d'adulteració territorial, ex-parlamentari i ex-dirigent de la inefable confraria del donuts sense forat.

Si en una primera, superficial i equànime anàlisi, el tipus ja no enganya ningú -cosa que és d'agrair- en una anàlisi posterior i minuciosa els resultats poden ésser esfereïdors.

Sigui per un irreductible rampell sado-masoquista, sigui per acabar d'amunionar els mots necessaris per omplir l'encàrrec (no ens hem pas d'enganyar) es continua amb l'etopeia encetada.

El primer que colpeja la vista quan hom es tira la imatge de la patum en qüestió a la cara, són les seves cinemascòpiques ulleres que tracten en va de disfressar uns ulls reduïts i adusts de color de gos com fuig i de gat quan torna. La tarota lluent i rutilant degut més a les freqüents lliscades dels adminicles optics abans esmentats que a la pulcritud del nostre mai no prou ben blasmat pròcer...

Queda interrunpuda la descripció per motius filantròpics. Aquest tipus de retrat pot semblar innecessàriament acerb i hom podria ésser acusat d'atemptar contra els drets i dignitat humanes, quan l'únic que es pretèn és fotre's una mica del mort i de qui el vetlla, d'una forma sana, informal i mancada de rancúnia...