No acostumo a expressar públicament les meves opinions, de la mateixa
manera que no freqüento platges
nudistes, cases de barrets o balls de saló: Hom és de mena esquerp, vergonyós,
espantadís i amb un accentuat sentit del ridícul. (qui no té un all o bé una
ceba?)
Però les displicents
declaracions fetes pel Sr. director d'una escola privada manresana exigint el
"cafè per a tothom!" en quant a la promoció de les escoles de la
ciutat; juntament amb l'onada de brutal neo-liberalisme que ens aclapara per
tots costats i, per acabar-ho d'adobar, l'ínclit Sr. Llobet practicant
l'embolica que fa fort; m'ha impulsat irrefrenablement a fer públiques -si la
direcció de Regió 7 així ho creu convenient-
aquestes modestes, i si voleu desvergonyides, reflexions:
És una fal·làcia, que
ratlla la provocació, afirmar que l'escola pública i l'escola privada estan en
igualtat de condicions i per tant, reclamar que les lleis del lliure mercat
regeixin la lliure elecció de centre pels pares. Ep mestre! d'això se'n diu jugar
amb les cartes marcades! Quin centre públic pot ofertar els seus serveis
ininterromputs de 8 del matí a 8 del
vespre? Quin centre públic pot garantir l'escolarització des del naixement fins
a la universitat? En definitiva quin centre públic té l'autonomia financera,
administrativa i de gestió (per dir-ho d'una manera eufèmica i sintètica) que
pot tenir l'escola privada?
L'escola pública per
definició i praxis és un servei públic al servei de tota la societat, amb una
participació col.lectiva i transparent de tots els estaments que formen la comunitat escolar. (Massa sovint aquesta virtut
s'ha convertit en servitud, quan
s'airegen públicament les discrepàncies internes, però avui no toca airejar les
febleses de la pública).
L'escola privada -malgrat
Logses, i es vesteixi com es vesteixi- és per definició un negoci privat, on
primen els beneficis econòmics i/o uns interessos de domini social o religiós
determinats. Les eleccions dels principals càrrecs directius solen ser hereditaris
i/o digitals. Per poc que es grati la seva transparència tampoc és la seva
principal virtut (llegeixi's el Pou de la Gallina nº 15 ). Això si, la roba bruta es renta en privat,
i les discrepàncies públiques solen acabar en acomiadaments. I per si fos poc,
té unes fluïdes i potents relacions amb els alts càrrecs de l'administració
pública. Com s'explica si no, que hi hagi tres escoles
privades concertades religioses de la comarca que rebin subvenció pel transport
i el menjador quan molts alumnes de l'escola pública han de pagar-se'l de la
seva butxaca?.
I encara hi ha algú que té la gosadia d'exigir un tracte igualitari
per part de l'ajuntament? No ha de ser l'escola pública qui hauria d'exigir a
la madrastra Generalitat que acompleixi les seves obligacions amb la seva
Ventafocs? O és que el món ja ha començat a giravoltar del revés i els
"tocacampanes " de sempre no ens n'hem assabentat?
Les úniques
cartes amb les que pot jugar l'escola pública són les de la seva qualitat, la
seva voluntat de ser inter-classista, integradora, solidària i democràtica. La
seva capacitat de treball conjunt de mestres, ampes, alumnes i poders públics
(si es deixen). En definitiva de la seva unitat d'acció. La federació d'Ampes
públiques és un pas endavant en aquest sentit. (Per quan una federació de
Claustres, per exemple?)
I, com es pot tenir la
demagògica gosadia de dir que les famílies que opten per l'escola privada paguen els seus impostos municipals com tots,
passant per alt que els que optem per la pública contribuïm amb els nostres
impostos "nacionals" al finançament de totes les escoles privades
concertades?
L'economia
s'internacionalitza. El capital i el lliure mercat campen per on volen. Les
privatitzacions avancen. L'estat del benestar tentineja. A Espanya governa la
dreta. A Catalunya el centre-dreta. A
Manresa un pacte de partits d'esquerra (oh! insòlit miratge). Si us plau
Sr. Vilaseca, deixin's gaudir d'aquesta minúscula illa de felicitat sense
posar-nos mala sang. No demani a un ajuntament d'esquerra que, justament en
aquelles parcel.les que poden demostrar que realment són d'esquerres, facin la puta i la Ramoneta per poder fer
contents als de sempre.
Finalment, dir al Sr.
Llobet que, si vol buscar culpables del descens de pre-inscripcions
públiques, no està apuntant en la
direcció adequada. A més del que ja he dit, un servidor apuntaria a la
precipitada i maldestre aplicació de la Reforma
per part del nostre govern de la Generalitat (quantes escoles privades
han de fer classe en cargoleres, per exemple?). També crec que cal ser
autocrítics i buscar part de responsabilitats en el col.lectiu de mestres que
sovint malbaratem el temps en picabaralles i gelosies estèrils i actuem com si
la defensa de l'escola pública sigui només feina de les ampes, els sindicats i
els poders públics.
Per últim, ara si, vull
manifestar el meu reconeixement als companys de l'escola privada concertada, on
hi ha també molt bons professionals amb
qui m'agradaria poder treballar conjuntament en la millora de l'escola
... pública, naturalment!