Hola galifardeus!
Ja ho veieu, s’acaba la vostra estada a l’escola pública Flama. Finalitzeu una etapa meravellosa de la vostra vida. Si fóssim paleontòlegs diríem que acabeu l’era Primària i aviat us endinsareu en l’era Secundària. (Cal esperar que no trobeu massa dinosaures pel camí!)
Bromes a part, per a tots els pares i mares, aquest fi d’etapa representa molt més del que us podeu pensar.
Aquesta etapa que avui simbòlicament tanqueu, té un nom carregat de sentiments i tendresa. Aquest nom és el de: infantesa. (Segurament la més dolça i plàcida de totes les etapes de la vida d’una persona).
Ja sabeu que els pares i les mares tenim uns quants anys més que vosaltres (no gaires més per altra banda eh!) I aquests anyets de més, ens fan tenir més tirada a la nostàlgia, l’enyorança i al record de temps passats…
Aleshores, quan les moltes obligacions i cabòries ens deixen un moment per a la lúcida i serena reflexió, ens n’adonem, de cop i volta, que us heu fet grans…
Que els últims dotze anys ens han passat volant…
Que ja no sou uns nens ni unes nenes (sinó uns nois i uns noies)…
I que entreu irremeiablement en una altra emocionant etapa de la vostra vida plena d’incerteses i sorpreses anomenada: adolescència.
Tot això se’ns fa evident de cop i volta. (Com si els moments de lucidesa en els adults fossin tossudament intermitents)
És aleshores quan molts de nosaltres -secretament i en silenci però en el racó més sincer del nostre cor- ens penedim de no haver pogut (o sabut) gaudir, encara més, de la vostra irrepetible infantesa.
De no haver tingut més temps per dedicar-vos…
De no haver jugat més sovint amb vosaltres…
D’haver-vos dit potser massa vegades: No m’atabalis que tinc feina!
De tot això ens en penedim i us en demanem disculpes.
(L’ofici de pare i de mare, com el de fill i de filla, no és gens fàcil, i se n’aprèn a cops d’errades.)
D’aquesta dotzena d’anys de la vostra infantesa, els nou últims els heu compartit junts en la mateixa escola, que serà ja per sempre: la vostra escola. Heu patit, disfrutat i compartit junts tants moments, que per molts anys que passin i per molt allunyats que estigueu, sempre recordareu amb enyorança i complaença el temps de infantesa viscut a la vostra escola…
Des que el curs 94-95 vàreu entrar a Parvulari 3 anys i us dèieu Tren petitó amb la Yolanda.
Curs 95-96 P4: Girafes amb la Carme Baró.
Curs 96-97 P5: Dofins altra vegada amb la Carme.
Curs 97-98 Primer: Pastissers amb la Roser Vila.
Curs 98-99 Segon: Pingüins amb la Teresa Masats.
Curs 99-2000 Tercer: Barrufets amb el Lluís Calderer.
Curs 2000-01 Quart: Inques amb l’Alba Baltiérrez.
Curs 2001-02 Cinquè: Borratges amb el Toni Guitart.
Curs 2002-03 Sisè: Àguiles amb la Roser Torra i en Pau Alegre.
...i tots els altres mestres, monitors i conserges flameros que us han ajudat a formar-vos com a persones responsables i educades.
Ara podeu anar a instituts diferents, i fareu nous amics i amigues, i tindreu professors i professores més bons i no tan bons. I tindreu noves i formidables experiències que us ajudaran a completar la vostra formació com a persones.
Però les vivències que heu compartit a l’escola aquests primers anys de la vostra existència i que us han ajudat a forjar la vostra personalitat i a créixer interiorment (que és per on s’ha de començar a créixer )…. Tot això, ja no us ho pot prendre ningú. Forma part ja del vostre patrimoni personal i intransferible. Formarà part per sempre del vostre equipatge humà.
Desitgem de tot cor que, sigui quin sigui el camí futur que agafeu, sigui quina sigui la feina que desenvolupeu, tot allò que heu après a casa i a l’escola us serveixi per millorar en la vostra vida, que sapigueu distingir el que està bé del que està malament, que sapigueu dialogar amb la força de la raó, que sigueu sensibles a les injustícies, que estigueu sempre disposats a ajudar als més febles i necessitats... En fi, que pugueu dir sempre amb el cap ben alt: Vaig anar a l’escola pública Flama! i que els pares i mares no capiguem a la pell orgullosos de tenir uns fills i filles tan collonuts!