He estat uns dies malalt i des del
meu febril i agònic llit -enlloc de dissenyar currículums o fer el testament
com faria qualsevol altra mortal- em va donar per pensar (navegar, delirar, potser?) sobre el
procel.lós món de la telemàtica eh!-dur-què-tiva?
I
navegant, navegant vaig tenir una revelació. Si colegues, una visió. Una
il.luminació. Una palla virtual, digueu-li com vulgueu: Se'm va aparèixer la
Verge dels Desemparats Telemàtics (VDT pels amics). Anava acompanyada per molts
pastorets entre els que em va semblar
reconèixer en Gates, en Barlam, en Vidal, ... en fi, tot de pastors del mateix
"sheep" (xip;-). Mentre els pastorets estaven enfeinats
"baixant" un ordinador del cel fins on érem la verge i jo, la VDT em
digué:
"Si,
Jordi els teus trasbalsaments són fonamentats i certs, ves i digues al
..." (i aquí ja no sé si em va dir: món, Ramon, Clinton, camions o què)
"que si no s'hi posa remei, augmenta cada dia més la distància entre el
Nord i el Sud, amb el perill que el cercle es trenqui." Jo, de primer no
ho entenia (com que sóc de primària) però després, de segon va venir el Ramon
(que ja és de secundària) i em va fer
entendre la metàfora, perquè d'això es tractava:
Resulta
que la Societat Educativa Docent (SED) -altrament anomenats mestres (i qui
vulgui trascolar-ho a d'altres àmbits pot fer-ho)- i degut a la introducció de
les NNTT (Noves Tecnologies) està composta piramidalment, com a l'edat mitjana,
per tres estaments: Els Tècnics, els Usuaris i els Desinformatitzats.
Aquesta
piràmide, i aquí s'acaba la similitud amb
l'edat mitjana, té la forma de
rombe (i si la fem polièdrica fins l'infinit pren la forma de cercle). La base
de la piràmide, (el Sud), afortunadament molt petita -em refereixo als mestres-
és formada pels desinformatitzats, els negats totals, els ludites informàtics.
Eixamplant
la piràmide fins el màxim i tornant-la a
estrènyer després, venen el gran gruix:: els Usuaris informàtics, amb una gran
ventall de possibilitats: des dels que amb prou feines saben fer servir un
processador de textos fins els que dominen bé l'eina, saben resoldre moltes
contingències i gairebé difuminen la frontera amb el tercer estament, al cim de
la piràmide (El Nord): els Tècnics Informàtics, Els Déus mediàtics. Els que
estan al dia de tot el que passa i fan avançar els altres, i elevar el cercle
vers el ciber-cel.
El
perill d'aquesta piràmide en forma de
cercle -que hauria de ser el mes aplanat possible com la Terra- és que el Nord
i el Sud es separin cada vegada més i que es trenqui per la meitat, i que separi irremeiablement la meitat Nord
(Tècnics i Usuaris avançats) de la meitat Sud (Usuaris poc o mitjanament
destres i els desinformatitzats).
Ja
sigui per l'edat que no perdona, per les limitades sinapsis neuronals, per
altres interessos bàsics o simplement perquè no podem ser perfectes, el cert és
que cada vegada hi ha més gent que té la sensació (i ja m'hi incloc jo mateix)
de no atrapar mai la feina, d'agafar el tren sempre a l'últim segon i amb la
maleta a l'andana. Quan ens semblava que, després de sang, suor i
llàgrimes estàvem a punt del Nobel pel
domini del Framework, ens el bescanvien per l'Amipro (fantabulós! que diria en
Roald). Quan ens semblava que amb el Finestres 3.1 podríem presentar-nos sense
complexes a les eleccions nord-americanes ens posen les 95 Finestres
(magnivellós!) Quan creus que tot s'acaba torne a començar (que diria el de
Xàtiva).
Quan,
els més espaviladets dels del Sud, comencem a digerir la diferència entre un
"e-mail" i una "pàgina web" ara sentim que hi ha gent que
fa "chats". Hom que, per defecte constitucional, sempre pensa en el
millor, primer s'imagina que deu ser com un "francès" però en pla
virtual. Després penses que podria ser que fos anar a prendre uns
"finos" virtuals. Per últim, allò més light, d'un intercanvi de
receptes per fer el xató. Doncs, resulta que res de tot això.
També
se sent parlar del RealAudio i el RealVideo. Què és? Com es menja? Els que som
republicans i/o del Barça podrem escoltar i veure alguna cosa? O és tema
reservat per monàrquics i/o del Madrid?
Així
podríem anar posant exemples fins a
l'infinit. Permeteu-me però tancar el cercle de despropòsits amb una breu
metàfora:
Després
de tres mesos d'estar treballant els múltiples i els divisors a l'escola. El
mestre demana a un alumne: Què són els nombres primers? Resposta: Són els
nombres que van al davant. Conclusió: El
nen segurament necessitarà un ACI (Ampliació Cerebral Immediata) i el mestre un
API (Assistència Psicològica Inajornable).
Que
vull empatollar-me amb tot això? A què treu cap tanta falòrnia? Què cony em va
dir la Verge? Catúfols i esclofolles! M'erotitza que algú, per fi. em faci
aquestes preguntes! (que diria el geni Manel). Allà va la resposta:
Què
la meitat Sud del cercle necessitem ACIs
(Assistència Cibernètica Incessant). Que perquè el cercle no es trenqui cal una
tasca pedagògica constant i adaptada a les diverses necessitats per tal que no
hi hagi massa gent que es "pengi". Que les escoles públiques som
diverses i diferents, com els professionals que en formem part, però que la
distància entre les del Nord i les del Sud no hauria de ser excessivament gran.
Que es feina de tots poder-ho aconseguir. Com?
Ep,
la febre em va baixar una mica i la verge no em va poder dir més!. Potser una altra grip se'm torna a aparèixer
i m'ho acaba d'explicar.
De
moment -com feia el Robert- deixem la
pregunta en l'aire a veure si entre tots escoltem la resposta dins el
ciber-vent.