Els reis de l'Orient

-Mare, mare.. les amigues del cole diuen que els Reis Mags són els pares, ¿és veritat? 

La mare de Maria somriu, li fa un petó i li diu: 

- Mira, Maria ... He de ensenyar-te una cosa que guardo en aquest calaix des de fa 7 anys. 

La mare treu del calaix un sobre blanc. L'obre i li diu a Maria: 

- Aquesta carta la vam rebre a casa el dia en què vas néixer. És una carta escrita pels Reis Mags i que ens demanen que els fem 3 favors. Vols que la llegeixi? 

- Sí mare, per faaaavor! 

"Benvolgut pare i apreciada mare de Maria, Som els Reis Mags. Sabem que acaba de néixer la Maria. És un nena preciosa que us farà molt feliços a tots dos. Ja sabeu que cada 6 de gener nosaltres anem en silenci a casa de tots els nens i els deixem uns regalets per celebrar el naixement del nen Jesús i per dir-los lo orgullosos que estem d'ells. Però a partir d'ara no podrem fer-ho perquè estem molt vellets i cada vegada hi ha més i més nens en aquest món. No podem anar a casa de tots. A més, ahir vaig caure del camell i em vaig trencar el braç (sóc Melcior, una miqueta maldestre); Gaspar és molt lent perquè camina amb l'ajuda d'un vell bastó i Baltasar, el nostre vellet Baltasar !, s'oblida sempre d'on té la llista dels regals. Com veus, ja estem molt grans i necessitem demanar-vos 3 favors molt importants: 1er favor: Que ens ajudeu a posar els regals als nens. Cada pare i mare faran la nostra feina el dia de Reis: llegiran les cartes dels seus fills i, amb la mateixa il·lusió que la nostra, els posaran els regals com si fóssim nosaltres. Així tots els nens del món tindran els seus regals i nosaltres podrem descansar i veure, des del lluny, les seves caretes de alegría. 2º favor: Com que això és un gran secret, no ho podreu dir a Maria fins que compleixi els 7 anys. Quan tingui aquesta edat, ja serà més gran i sabrà guardar aquest secret. Els nens petits no han de saber que nosaltres ja no podem posar els regals i que són els pares els que ens ajuden perquè sinó ... què pensaran de nosaltres? ¿On deu ser la màgia? El secret s'ha de dir només als nens responsables, als quals ja poden entendre que nosaltres els estimem molt i que per això demanem ajuda als seus pares, les persones que més els estimen. 3er favor: Alguns pares que ens ajuden estan malalts o no tenen diners per comprar regals als seus fills. I també hi ha nens que no tenen la sort de tenir dos pares. Per això, necessitem que els vostres fills es converteixin "una miqueta" en Reis Mags i comparteixin alguns regals amb els nens que no tenen tanta sort com ells. Res més. ¿No és massa, veritat? Quan la Maria et pregunti per primera vegada qui són els Reis Mags llegiu-l'hi aquesta carta. Entendrà per què nosaltres hem confiat en vosaltres per fer la nostra feina: perquè sou les persones que més l'estimeu del món i que les que millor poden veure el seu enorme i bondadós cor de perla." 

Melchor, Gaspar i Baltasar

(Anònim)

La gota d'aigua o l'aigua de la gota?

 

Sobre l'existència de Déu

En el ventre d'una mare hi havien dos nadons. Un va preguntar a l'altre:
"Tu creus en la vida després del part?"
L'altre va respondre: "És clar que si. Hi ha d'haver alguna cosa després del part. Potser estem aquí per preparar-nos pel que vindrà més tard"

"Ximpleries", diu el primer. "No hi ha vida després del part. Quina classe de vida seria aquesta?"

El segon diu: "No ho sé, però potser hi haurà més llum que la hi ha aquí. Potser podrem caminar amb les nostres pròpies cames i menjar amb les nostres boques. Potser tindrem altres sentits, que no podem entendre ara."
El primer va contestar: "Això és absurd. Caminar és impossible. I menjar amb la boca !? Ridícul !. El cordó umbilical ens nodreix i ens dóna tot el que necessitem. El cordó umbilical és massa curt. La vida després del part és impossible. "

El segon va insistir: "Bé, jo penso que hi ha alguna cosa i potser és diferent del que hi ha aquí. Potser ja no necessitem d'aquest tub físic."

El primer va contestar: "Ximpleries, a més, Si realment hi hagués vida després del part, llavors per què ningú mai retorna d'allà? El part és la fi de la vida i en el post part no hi ha res, més enllà de la foscor, silenci i oblit. El part no ens portarà a cap lloc.

"Bé, jo no ho sé", diu el segon "però amb seguretat anirem a trobar-nos amb la mare i ella ens cuidarà."

El primer va respondre: "La Mare, tu realment creus en la Mare? Això és ridícul.
Si la mare existeix, aleshores, on és ella ara? "

El segon diu: "Ella està al voltant nostre. Estem envoltats per ella. D'ella, nosaltres som. És en ella que vivim. Sense Ella, aquest món no seria i no podria existir."

Diu el primer: "Bé, jo no puc veure-la, aleshores, és lògic pensar que ella no existeix."

El segon li respon a això:
"De vegades, quan tu estàs en silenci, si et concentres i realment escoltes, tu pots percebre la seva presència i escoltar la seva veu amorosa allà dalt." .......

Així és com un escriptor hongarès va explicar l'existència de Déu ...

Poema

Ens mancava Algú

a l’escola.

Enyoràvem una Suau olor

a l’escola.

Un Somriure dolç

a l’escola.

Un esguard serè

 a l’escola.

Una tendre Mà

a l’escola.

Avui el sol ha tornat

a l’escola.

Ja hi som tots!

a l’escola.

Revàlida sí, però per a qui?

Al tèrbol atzar agraeixo tres dons (i que la Marçal em perdoni): ser pare, mestre i ciutadà.

         Des d’aquesta esquizofrènica condició voldria expressar la meva opinió respecte del que podríem anomenar “consideracions prèvies” entorn del debat educatiu sobre la revàlida i les contrarreformes que ens amenacen.

         En primer lloc, i com a pare, penso que a alguns pares i mares sí que els convindria una revàlida. De tots és sabut que el títol de pare i mare s’aconsegueix amb relativa facilitat, només cal no ser estèril i entaforar-la en el lloc adequat i en el moment més (o menys, segons com es miri) oportú. De la feinada educativa que ve després, lamentablement no tothom n’és conscient. Sembla que per alguns pares les seves obligacions com a tals consisteixen només, en donar aixopluc, roba, menjar i un mòbil als seus fills, de la resta ja se n’encarregarà l’escola. És evident que la família ha de ser el primer centre educatiu permanent i obligatori del nen/a i que els pares no podem defugir d’aquesta obligació.

         En segon lloc, com a mestre, penso que a alguns professionals de l’ensenyament també els caldria passar una revàlida. Sembla que alguns professors no s’han adonat que els temps estan canviant i que hi ha hagut una reforma de l’ensenyament, i no han adequat els seus continguts, procediments i actituds a les noves exigències que requereix la diversa tipologia d’alumnat que arriba actualment a tots els trams de l’ensenyament obligatori. Em sembla que hauria de ser evident que cada escola és el segon centre educatiu (no només d’ensenyament) dels alumnes, i que mestres i professors no podem defugir d’aquesta obligació.

         En tercer lloc, i com a ciutadà, penso que també convindria que els polítics passessin alguna revàlida després de cada eleccions. Sembla que s’obliden que, després d’un ampli i consensuat debat social i polític, en aquest país es va optar per l’anomenat  model d’ensenyament comprensiu. Explicat ras i curt: Es considera que és socialment bo i desitjable que, alumnes de diferent origen i condició social convisquin sota un mateix sostre (escola o institut), el màxim de temps possible (fins els 16 anys), tot i aprenent uns continguts i procediments adequats; però sobretot uns valors, unes actituds i unes normes que els facin aptes per integrar-se en una societat diversa i canviant com l’actual. És a dir, l’objectiu principal de l’ensenyament obligatori no és l’excel·lència acadèmica, no és formar futurs grans metges o advocats, ni tan sols competents electricistes o paletes. L’objectiu principal d’aquest model d’ensenyament és la integració i cohesió social; és a dir, formar ciutadans responsables, solidaris i lliures (quasi res!).

         Ara bé, aquest noble i lloable objectiu, a la pràctica ha sigut degradat (i aquí tota la responsabilitat és política), per dos motius bàsics:

a)   La manca de recursos humans i metodològics per tirar endavant amb èxit una reforma tan lloable com ambiciosa.

b)   No és possible aplicar cap reforma progressista en una estructura educativa de doble xarxa com l’actual: la pública i la privada concertada, que ha demostrat ser font de discriminació i segregació social, tot el contrari del què pretén l’esperit del model comprensiu.

Conclusió: L’anomenat fracàs escolar, no és responsabilitat dels alumnes, sinó un fracàs dels pares, mestres i polítics (i no necessàriament per aquest ordre) que no hem sabut fer prou bé la feina que ens pertoca. Per on hem de començar les reformes?

Acudits

-Hola, carinyu!.
-Després de desaparèixer 20 anys dient que sorties a comprar tabac, apareixes ara, sense cap explicació?
-¡Òstia, el tabac! Ara torno.

+La verdura és saludable. Saludem-la!

-Periodista: Què odia més la ignorància o la arrogància?
-Aznar: Ni lo sé, ni me importa!

+Menjar molt és dolent, beure molt és dolent, fumar molt és dolent, follar molt és.. difícil! (Perich)

Él: Creo que te amo...
Ella: Cómo lo sabes?
Él: Porque cuando estoy a tu lado me falta el aliento, siento que no puedo respirar...
Ella: A ver si serà asma..
Él: Entonces te asmo.

-Vaig sortir amb una noia guapíssima. Uns pits... unes cames... un cul...

-I de cara?

-Això sí, caríssima!

—¿Nivel de inglés?
—Alto
—Utilice understand en una frase
—Busco a mis amigos pero no se understand
—Salga por favor

Matías Prats:
-Un hombre entró a robar en una joyería y sólo se llevó las bombillas. Parece ser que tenía pocas luces!
-Profesor sufre un infarto en clase mientras entregaba los exámenes a sus alumnos. Murió dando la nota.

-Un hombre se pierde al ir por pan. Aún está en panadero desconocido.

 -Un agricultor muere al ingerir un vino de su propia cosecha.Los vecinos cuentan que tenía mala uva.

-Hombre fallece tras 23 horas de sexo continuado. eso sí que es quedarse hecho polvo.

—Mamá, me posee un desasosiego cósmico que impregna de vacuidad todo mi ser.
—Claro, hijo, pero la verdura te la acabas.

 —Buenas, ¿me da una caja de preservativos?
—¿Algún tipo especial?
—Qué va, mi marido, como siempre.

Acudits feministes:

Com es diu la pellofa inservible que hi ha al voltant del penis?
Home.

En què s'assemblen els homes a les ampolles de cervesa?
Del coll en amunt estan buits.

-Per que són millors les piles que els homes?

Perquè almenys les piles tenen un costat positiu.

Que entén un home per col·laborar en la neteja de la casa?
Aixecar els peus quan la seva dona passa l'aspirador.

Quina és la diferencia entre l'ET i un home?
L' ET almenys volia trucar a casa.

En que s'assemblen els dinosaures als homes intel·ligents?
Que els dos es van extingir fa molt.

Per que als homes els agraden les dones verges?
Perquè no poden suportar les critiques.

En que s'assemblen l'home i el bacallà?
Que si els talles la cua, els treus el més salat.

Per que els homes tenen la consciència neta?
Perquè no l'han fet servir mai.

Quant triga un home a canviar un rotllo de paper higiènic?
No ho sabem... mai ha passat!

Com anomenes a un home que es canvia de sexe?
"Intel·ligència artificial".

Que li passa a un home quan li surt un gra al penis?
Que té un tumor cerebral.

Per que els homes no agafen la malaltia de les vaques boges?
Perquè aquesta malaltia afecta al cervell.

Per que Deu va fer primer a l'home i després la dona?
Perquè tota Obra Mestra necessita sempre un esborrany...

Per que els acudits de dones sempre ocupen dues línies? (curiosament com aquests)
Perquè els entenguin els homes.

Per que un home no pot ser maco i intel·ligent alhora?
Perquè seria una dona.

En que s'assemblen els homes i els pets?
Que te'ls tires quan vols.

Com anomenen als homes operats de vasectomia?
SACARINOS ... perquè ENDOLCEIXEN... però NO ENGREIXEN!!!!

En que s'assemblen els homes al parxís?
Que se'n mengen una i en conten 20.

En que s'assemblen els homes als caragols?
Que els 2 són rastrers, babosos i tenen banyes. I per si no fos poc, es creuen que la casa és seva.

Per que no es casen les dones?
Perquè per a 100 grams de xorisso s'han de quedar tot el porc.

Per que calen milions d'espermatozoides per a fertilitzar un òvul?
Perquè els espermatozoides són masculins i, tossudament, es neguen a preguntar el camí.

En què s'assemblen els homes i els autobusos?
Que mai arriba el que una necessita.

En que es diferencien dos camions, un ple de porcs i un altre d'homes?
En la matricula.

Per que és més fàcil psicoanalizar un home que una dona?
Perquè quan cal fer una regressió a la infantesa, els homes ja hi son.

Quin és l'home que pensa mes profund?
El miner.

Que li passa a un home quan el castren?
Comença a pensar amb el cap.

Saps que la Romina es va treure del damunt 80 quilos de greix inútil? I com va fer?
Es va divorciar.

En què s'assemblen els homes a la pizza?
Que els truques per telèfon i als 10 minuts els tens calents a la porta.

Dios crida l'Adam i li diu: Fill, tinc una bona notícia i una dolenta
La bona primer; contesta l'Adam.
Deu respon: Et faré dos regals, un cervell i un penis.
Fantastic!!...i la dolenta?
Que no tens suficient sang com per a fer funcionar-los tots dos alhora.

Perquè l'home li posa nom al seu penis?
Per saber qui és el que pren totes les decisions per ell.

Marit: - Perquè uses corpinyos si no tens res per omplir-los?
Esposa: - I tu no fas servir calçotets?

Com és la diferència entre un porc i un princep?
La quantitat de cerveses que la dona es prengui.

Conversacio entre dues dones:
Parles amb el teu marit quan fas l'amor?
Si tinc un telèfon aprop, si.

Que tenen en comú els homes i els espermatozoides?
Que de milions, només en serveix un.

Que tenen en comú els aniversaris, el "punt *G/" i un excusat?
Que els homes no n'encerten cap.

Darrere de tot gran home... hi ha una dona sorpresa.

Perquè les dones que condueixen es pinten en arribar als semàfors en vermell?
Perquè no tenen ous per a gratar-se.

Que va dir Deu després de crear l'home?

Puc fer-ho millor.

Videos colla/nadas

Jubilació a la Culla

La sobirana arrossada

Colla records

Aniversari Xus

Guillo 30 anys