Els uniformes i les
gorres de plat no m'han dit mai res de bo, ans al contrari. Si primer li hagués
mirat la cara segurament no hauria
passat res del que va succeïr. Però el meu costum de mirar primer el pit i
després la cuixa em va perdre. És el primer que miro, sabeu? Cadascú és com és
i Déu, omnipotent, em sabrà perdonar. La cosa és que, només en veure aquell pit
desvergonyit i aquelles cames serenament creuades es desvetllaren en mi tota
aquella caterva d'imparables sentiments i emocions que tenen el seu origen en
la meitat inferior de les persones humanes, més o menys un pam sota el melic. I
no vaig pas mirar res més, ruc de mi! Si almenys hagués aixecat una mica la
vista, enlloc de la verga! Però els designis divins són inescrutables (no tenen
escrot) i res no succeeix sense el seu vist-i-plau! I això és el que succeí:
Quan em va veure de
seguida s'adonà que sota els meus pantalons una força indomable de la natura
maldava per aconseguir una turgent verticalitat que una roba interior i
exterior amb prou feina podien contenir. S'aixecà i amb la mateixa rapidesa i
naturalitat amb que ella m'engrapà tot el paquet de les eines jo li enretirava
les calces mentre amb les dents li pessigava els mugrons, dels quals no havia
pogut enretirar la vista. Estirats al terra vaig aixecar-li les cames cap dalt.
Repenjada sobre les mans alçà la gropa mentre jo, hipnotitzat, contemplava el
doble trau, l'obertura de les natges i el tall rosat que, a l'entrecuix, badava
entre un petit voraviu negre que accentuava la carnalitat de les làbia. Vaig
acabar d'eixamplar-la mentre, recollint les cames a banda i banda de cintura,
el fal.lus erecte avançà cap el seu destí. Però de vegades al destí cal
donar-li un cop de mà, ja que el membre, assedegat de foscor, quedava massa amunt.
Va ser ella, amatent com un boy scout, qui s'encarregà d'adreçar-lo a la xopa
clivella, on s'inserí fàcilment fins a l'escrot.
La verga entrava i
sortia lentament d'entre les làbia que li seguien el joc i, ara i adés,
s'aturava, mig enfora i mig endins. El borrissol a l'entorn era xop de
secrecions i el mateix membre brillava humidament. Les parets de la vagina
s'estrenyien convulsivament i l'úter, des del fons, es desplaçà a fregar el
gland. Aquest, com un ferroviari complaent, va entrar de totes les maneres i
per totes les obertures, asseguda, culivada, dreta, de sobines i a bocons, del
tall a l'anus. Mentre la posseïa per darrera sentia com s'estremia cada vegada
amb més força i que la deliciosa marfanta s'esllenegava per moments. I en el
moment que la vara fàl.lica iniciava el moviment precursor de l'ejaculació es
desculà amb destresa, l'engrapà i va enfonsar-se-la a la boca, on recolí la
descàrrega sencera. Vaig sentir la vibració violenta dels músculs del coll que
deglutien sense que els llavis deixessin de moure´s per tal de prolongar
aquella agonia delirant. Mentre sentia les
agraïdes glopades, amb els ulls
mig entreoberts vaig dirigir l'esguard, per primera vegada, a aquella cara que
havia rebut les meves millors essències. I el que vaig veure em féu estremir
molt més que l'orgasme precedent. Aquella cara! aquell bigotet fastigós!
aquelles blasfemes ulleres! Se m'esborronà la pell, les pupil.les se'm
dilataren, el cor s'accelerà fins passar-se de voltes i el penis entrà en un
estat de postració del qual encara no s'ha recuperat.
ME L'HAVIA MAMADA UN GENERAL DE L'EXÈRCIT ESPANYOL!
(Tot plagiant Pedrolo)