19/12/93

Les Malaventurances de Cardedeu

Com a agnòstics de base
                               cristians d'hipotenusa
                                                           cantamanyanes d'altura
                                                                                      i filantrops de socarrel
no considerem oportú, un dia com avui, maleir res ni ningú.
 Ans al contrari, voldriem expressar la nostra peculiar solidaritat a tots aquells i aquelles als quals :
la dissort sempre els bressola.
el vent sempre els ve de cara.
els duros els costen a deu pessetes.
en definitiva a tots aquells que fins i tot amb els collons s'entrebanquen...
Per a tots ells dediquem aquestes Benaventurances a l'inrevés (traduïdes directament de l'arameu dels evangelis apòcrifs recentment trobats a la sinagoga de Cardedeu.)

LES MALAVENTURANCES DE CARDEDEU  (Versió apòcrifa)
Malaventurats els pobres d'esperit perquè tenen tots els números per ser també pobres de butxaca.
Malaventurats els mansois perquè no tant sols no posseiran mai res, sinó que seran posseïts, analment, manta vegades.
Malaventurats els que ploren perquè tenen força motius per no deixar de fer-ho.
Malaventurats els que tenen fam i sed de justícia perquè hauran d'esperar l'altra vida per atipar-se.
Malaventurats els misericordiosos perquè a ells no hi haurà Déu que els perdoni.
Malaventurats els nets de cor perquè Déu és invisible i el núvol Kínton no existeix. (Significat només comprensible per exegetes de La Bíblia i Bola de Drac).
Malaventurats els pacífics perquè estaran sempre parant l'altra galta i a sobre seran anomenats fills de Buda.
Malaventurats els que són perseguits per la justícia perquè, si són innocents, seran enxampats i engarjolats; i si són culpables sempre tindran un Consell d'Administració on entaforar-se.
Malgrat tot, no deixem que el desconhort
faci niu en els nostres cors.
I per si de cas els prodigis anunciats pels eximis taumaturgs
aquest any tampoc no s'acompleixen... No defallim germans!
Com diu el nostrat bard:
Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem què cony volem i que tothom ho escolti
I en acabat, que cadascú es moqui com li roti i via fora!
que el més calent és a l'aigüera i qualsevol nit pot sortir el sol.
"Muralejes":  "L'esdevenidor serà allò que vulguem que sigui o no s'esdevindrà"
                       "No demanis que pot fer el 94 per tú, demana't que pots fer tú pel 94"                               
                       "De més verdes se'n maduren"