Bona tarda nois i noies!
Els pares i mares aquí presents (i els que no hi són també) volem dedicar-vos, a vosaltres fills i filles, aquest últim i senzill acte, amb tot el nostre cor i el nostre agraïment.
Com ja sabeu, us falta molt poc perquè s’acabi la vostra estada a l’escola Flama.
Finalitzeu una etapa, ja irrepetible, de la vostra vida.
Si ho diguéssim en llenguatge escolar -i gairebé geològic- diríem que acabeu l’era Primària i aviat us endinsareu en l’era Secundària. (Cal esperar que no trobeu massa dinosaures pel camí!)
Bromes a part, pet tots els pares i mares, aquest fi d’etapa representa molt més del que us podeu pensar.
Aquesta etapa que avui simbòlicament tanqueu, té un nom carregat de sentiments i tendresa. Aquest nom és el de: infantesa. (Segurament la més dolça i plàcida de totes les etapes de la vida d’una persona).
Ja sabeu que els pares i les mares tenim uns quants anys més que vosaltres (no gaires més per altra banda eh!)
I aquests anyets de més, ens fan tenir més tirada a la nostàlgia, l’enyorança i al record de temps passats…
Aleshores quan les moltes obligacions i cabòries ens deixen un moment per a la lúcida i serena reflexió (per exemple avui mateix)
Ens n’adonem, de cop i volta, que us heu fet grans…
Que els últims dotze anys ens han passat volant…
Que ja no sou uns nens ni unes nenes (sinó uns nois i uns noies)…
I que entreu irremeiablement en una altra emocionant etapa de la vostra vida plena d’incerteses i sorpreses anomenada: adolescència.
Tot això se’ns fa evident de cop i volta. (Com si els moments de lucidesa en els adults fossin tossudament intermitents)
És aleshores quan molts de nosaltres -secretament i en silenci però en el racó més sincer del nostre cor- ens penedim de no haver pogut (o sabut) disfrutar, encara més, de la vostra irrepetible infantesa.
De no haver tingut més temps per dedicar-vos…
De no haver jugat més sovint amb vosaltres…
D’haver-vos dit potser massa vegades: No m’atabalis que tinc feina!
De tot això ens en penedim i us en demanem disculpes.
(L’ofici de pare i de mare, com el de fill i de filla, no és gens fàcil, i se n’aprèn a cops d’errades.)
D’aquesta dotzena d’anys de la vostra infantesa, els últims vuit els heu compartit amb els amics i amigues aquí presents (i d’altres dissortadament absents); i en la mateixa escola, que serà ja per sempre: la vostra escola. (Dels instituts, no se sap ben bé perquè, no en diuen escoles).
Heu patit, disfrutat i compartit junts tants moments,, que per molts anys que passin i per molt allunyats que estigueu, sempre recordareu amb enyorança i complaença el temps de infantesa viscut a la vostra escola…
Des que vàreu entrar a Parvularia 4 anys i us deieu:
Rossinyols de la mà de la Montse Ubach i Gavines amb la Roser Galobart
Parvulari 5:
Balenes amb la Carme Baró i PeixosEspasa amb la Carlota Vilajuana
Primer:
Pintors amb la Roser Vila i Aviadors amb l’Àngels Grau
Segon:
Desmais amb la Roser Vila i Alzines amb la Roser Galobart
Tercer:
Astèrix amb la Roser Galobart i Snoopys amb la Montse Calveres
Quart:
Hàmsters amb la Carlota Vilajuana i Tortugues amb la Glòria Garcia
Cinquè:
Coales amb en Joan Fargas i Esquimals amb la Teresa Masats
Sisè:
Sisè A amb en Toni Guitart i Rodamóns amb la Rosa Torras
Ara podeu anar a instituts diferents, i fareu nous amics i amigues, i tindreu professors i professores (allí s’anomenen així, no se sap tampoc ben bé perquè) més bons i més dolents. I tindreu noves i formidables experiències que us ajudaran a completar la vostra formació com a persones.
Però les vivències que heu compartit a l’escola aquests primers anys de la vostra existència i que us han ajudat a forjar la vostra personalitat i a créixer interiorment (que és per on s’ha de començar a créixer )…. Tot això, ja no us ho pot prendre ningú. Forma part ja del vostre patrimoni personal i intransferible. Formarà part per sempre del vostre equipatge humà.
Per tal que les qualitats i virtuts adquirides al llarg de tots aquests anys siguin reconegudes i admirades, una comissió d’experts les ha estat valorant abastament i ha decidit fer-les públiques en aquesta cerimònia de Graduació.
Tot seguit doncs, procedim a fer el lliurament dels guardons com a reconeixement de la vostra virtuosa trajectòria flamera.
Per la seva encisadora DISCRECIÓ: Núria Casas i Ricard Albuixech.
Per la seva enorme SIMPATIA: Adrià Blanco i Oriol Camprubí.
Per la seva subtil ASTÚCIA: Lidia Cuberas i Toni Muñoz.
Per la seva gran VALENTIA: Guillem Sabaté i Dídac Font.
Pel seu extraordinari APASSIONAMENT: Laia Martinez i Elisabet Gonzalez
Per la seva immensa BONDAT: Jordi Mira i Oriol Sarrió.
Pel seu desbordat ENTUSIASME: Marta Rojas i Nil Camprubí
Per la seva formidable GENEROSITAT: Laia Chorro i Marcel Puig.
Per la seva fabulosa HABILITAT: Ariadna Guitart i Sara Pérez.
Per la seva grandiosa HUMILITAT: Arnau Garcia i Anna Basagaña.
Pel seu emprenedor DINAMISME: Guillem Font i Guillem Puig
Per la seva portentosa MODÈSTIA: Maria Prida i Francesc Carreras.
Pel seu sentit de la RESPONSABILITAT: Lurdes Martinez i Mariona Ricart.
Per la seva prodigiosa INVENTIVA: Joaquim Vila-Masana i Ariadna Font.
Per la seva il.limitada FANTASIA: Guillem Griera i Ariadna Calmet.
Per la seva insaciable CURIOSITAT: Marc Cunill i Sabina Calmet.
Per la seva capacitat de CONCENTRACIÓ: Laura Vidal i Cristina Martin.
Per la seva immensa VITALITAT: Anna Ribalta i Jordi Planas.
Per la seva ferma SEGURETAT: Susanna Royo i Jennifer Muñoz.
Per la seva àmplia capacitat de INICIATIVA: Pere Manubens i Aina Lobaco
Per la seva colossal PACIÈNCIA: Marc Serra i Dafne Molina.
Per la seva enorme FORTALESA: David Vara i Guillem Sànchez.
Per la seva agraïda SINCERITAT: Verònica Gonzàlez i Gabriel Palomares.
Per la seva sincera AMABILITAT: Francesc Vilaseca.
Per la seva eterna COMPANYONIA: Xavier Borderies.