22/1/82

Des de la finestra...

... veig la velleta veïna de cabells blancs que, amb moviments lents, escombra i frega el tros de vorera de nostra casa sentint, segurament, una caritativa commiseració per l'ocupada i despreocupada parella que prou feina té en conservar amb discreta netedat l'interor del seu nial, com per preocupar-se de mantenir l'ancestral ritus de netejar el bocí de vorera de l'amorós niu on sojornen...

...veig passa un capellà -dels rars exemplars que encara conserve la sotana- no excessivament alt però sí prim, la mà esquerra engrapa una cartera que fa joc amb la sotana, la mà dreta, nicotinitzada, sostè una cigarreta acabada d'encetar. Posa cara de mala llet i té la mirada penetrant i agressiva. En genral tota la capellanada té un cert deix que fa que, malgrat vagin disfressar d'astronaites, hom els reconegui d'una hora lluny. En el cas d'aquest representant de l'esglèsia passa completament a l'inrevés: malgart vagi vestit amb sotana hom diria que es tracta d'un arlot o un gangster disfressat d'eclesiàstic...

...vei passar una noia, -o potser hauria de dir una dona?- Pell bruna, cabell daurat, ulls verds, mirada serena. Brusa ampa, pantalons cenyits. Camina pausadament enfilant-se carrer amunt amb un armoniós balanceig de malucs que hipnotitza...