L'impacte Nacional per a l'Educació

Sempre he cregut que, despareguda la mili (permeteu-me la provocació), l'escola és la millor eina de cohesió social de què disposem. El lloc on, des del fill de l'immigrant fins al fill del president de la Generalitat, poden compartir un temps, un espai, uns aprenentatges i uns valors que els han de servir per sentir-se membres d'una mateixa comunitat.
Crec que l'objectiu principal de l'educació obligatòria ha de ser formar ciutadans; persones educades, responsables, solidàries, esforçades, que tinguin clar quins són els seus drets i també els seus deures... i si, a més, podem fer que sortin sàvies i instruïdes, oli en un llum!
Només estarem en el bon camí quan tinguem una única i sòlida xarxa pública d'educació. Fins ara l'estructura del sistema educatiu és clarament segregadora i classista: L'escola privada-privada per a les classes altes, l'escola privada-concertada per a les classes mitges i l'escola pública per a les classes populars i desfavorides; uns itineraris establerts des del naixement!
Interpretant generosament i optimista el Pacte Nacional per a l'Educació sembla que s'intenta construir una sola xarxa amb els centres que ens financem amb diners públics. Som uns quants però, els que pensem que es parteix de tres pressupòsits falsos o si més no dubtosos:
1) Calia que l'escola pública es posés al nivell de la concertada i fes el mateix nombre d'hores per augmentar-ne la seva qualitat.
2) Els titulars de les escoles concertades seran sempre lleials i transparents en l'aplicació de l'esperit del pacte.
3) La Conselleria d'Educació (sigui quin sigui el seu color polític) no farà la vista grossa i exigirà control i rigor en l'administració dels contractes-concert.