Els Bttenors al Bodensee
Després de Peralejos 2013, Borredà 2014, Via verda Val del Zafán - Baix Ebre 2015, Via verda Olot - Girona - Sant Feliu 2016, Navarra 2017 i Guilleries 2018, els Bttenors se’n van a donar la volta al Bodensee.
Dijous, 6 de juny
Manresa - Annecy. 734 km.
Amb puntualitat suïssa, com no podria ser d’altra manera, el Ferran amb el seu superLexus passa a buscar al Jordi i al Joan. Avui ens hem proposat anar xino-xano fins a Annecy, ben a prop de la frontera francesa amb Suïssa.
Com que és el primer dia, ens resulta més fàcil i econòmic portar-nos el menjar de casa i dinar a en una àrea d’esbarjo de l'autopista. El Jordi porta un entrepà; el Ferran, unes delicatessen que li ha preparat la Glòria, i el Joan ha triat l’opció carmanyola.
Pels volts de les sis de la tarda, arribem a Annecy, una ciutat a qui dóna vida el llac del mateix nom. Nosaltres ens allotgem a l’Hotel Florimontana, un aparthotel un xic allunyat del centre però que s’hi està molt bé. Els entorns, de muntanya. Una munió de parapents ocupen el cel, hi ha una escola i deu ser una bona hora per dur a la pràctica els aprenentatges.
A part de l’idioma, veiem coses que ens fan adonar que estem en un altre païs: carrils bici i molta gent desplaçant-se amb bicicleta, i un altre detall: com si fos una escape-room, a recepció no hi ha ningú, però al taulell hi ha un sobre que duu el nom de Ferran Laguarta, i ell el descobreix. També duu escrit el número d’apartament i a dins, la clau. Pugem al primer pis i hi entrem. Anàvem amb la idea que dos hauríem de dormir en un llit de matrimoni, però no! Hi ha una habitació de matrimoni amb un llit ben gran, una habitació petita amb un llit individual i un altre llit petit a la cuina menjador. No cal que ens ho fem a sorts perquè cadascú té les seves preferències, diferents de les dels altres. La cosa queda així: el Jordi, a la suite; el Ferran, a l’habitació del nen i el Joan, al llit de la minyona, perquè té tele.
Després d’haver pres posició del lloc, baixem a buscar l’equipatge, just en el moment que arriba la mestressa. Molt amable, natural, ens explica un lloc arran de llac per anar a sopar però estem a França i no val a badar. Tot passejant, baixem fins al Chalet du Port. Anem bé de temps, ens hem d’esperar mitja hora i, igual que els Caçadors de bolets, ens asseiem en un banc de cara al llac i fem la xerradeta. Moment màgic. Uns somormujos lavancos es passegen davant nostre (més endavant el Google ens dirà que es diuen cabussons emplomallats). Ens aniran acompanyant cada dia. Només els coneixíem de les col·leccions de cromos de quan érem nens (Vida i color o d’altres).
Sopem a la fresca i tornem cap a l’hotel. Pel camí, passem per una zona residencial i allò que més ens impressionen són els arbres de dimensions gegantines que viuen al jardins de les mansions.
Arribem a l’apartament que ja fosqueja, els parapents ja són a dormir i nosaltres no trigarem gaire.
Divendres, 7 de juny
Annecy - Konstanz. 384 km.
Esmorzem al Florimontana. Un bufet lliure de formatges, melmelades, brioxeria, i allò que desitgem, segons ens diuen el matrimoni que porta l’establiment. L’home ens demana si volem una truiteta a la francesa però no gosem.
Sortim cap a la frontera suïssa. El Jordi i el Joan salten del cotxe i compren l’enganxina que permet circular per totes les autopistes del país durant l’any 2019.
Per no perdre temps, dinem en una àrea de servei de l’autopista. Compartim l’espai amb una colla de motards que van a cavall de les seves Harley Davidson. Van vestits amb els seus pantalons i jupes de cuir, i aquelles pintes que tant els caracteritzen. El Jordi se’n deleix.
Arribem a Konstanz i ens allotgem a l’Hotel Ibis. El Ferran, amb el seu anglès impecable, comença a fer el check in. La noia que l’atèn, tota salamera, li diu en andalús: si vols podem seguir en anglès però si prefereixes fer-ho en castellà….
Ens donen un parell d’habitacions, una d’individual i una altra amb llit de matrimoni. Per majoria, prenem l’acord que el Ferran, com a xofer i titular del vehicle, ha de descansar millor, i se li adjudica l’habitació individual. El Jordi i el Joan, de fet, seran parella, de moment, per aquesta nit.
Ens n’anem a l’establiment de l’empresa Radweg Reisen, l’agència amb qui hem contractat el viatge, que ens portarà l’equipatge d’hotel en hotel i, també, ens llogarà les bicis. Hi ha una nau plena de bicicletes, més de mil. El Ferran i el Joan han optat pel model de passeig, perquè semblen més comfortables i duen alforges; el Jordi, a qui agrada la varietat, la prefereix de muntanya, amb seient dur (ja hi posarà una funda de silicona) i sense alforges.
Des que vam contractar el viatge, el Jordi ha conviscut amb dues preocupacions més de les habituals; el Joan, només amb una i, el Ferran, amb cap. Les preocupacions del Jordi són:
- serem capaços d’anar cobrint les etapes amb normalitat o ens resultaran excessivament llargues?
- ha escollit la bicicleta adequada o li farà mal al cul?
La preocupació del Joan és:
- la nostra relació passarà per moments de conflicte o regnarà la pau i l’harmonia durant tot el viatge?
Tot i aquests neguits que al Jordi li porten un cert malviure, s’oblida la funda de silicona i no s’explica com li pot haver passat. Per sort, el Joan en porta una per si de cas i això el tranquil·litza...una mica.
El Ferran, amb els anys i els viatges, ha anat acumulant una sèrie de records gastronòmics. Dels països centreeuropeus n’exposa dos: anar a Beergartens i menjar garró de porc, el conegut eisbein. El Jordi té desig de xucrut. El Ferran vol materialitzar el primer de seguida i, com els catalans que anaven a Perpinyà a veure cinema d’autor durant els anys setanta, li demana a l’empleat que ens dóna les bicicletes on és el Beergarten més proper. Ens adreça a un que hi ha vora el llac Constança, i es produeix el segon moment màgic del viatge: beure una cervesa (ell ja sap la marca i el model, el Jordi i el Joan demanarien una Estrella) i menjar unes pretzels. Llàstima que no les podem untar amb mantega com el tango de Perpinyà.
Deixem les bicicletes a l’hotel i anem a donar un volt per Konstanz. Es nota que és divendres vespre, que fa bo, de moment, i hi ha alguns carrers molt concorreguts on la gent menja i beu a peu dret. Per nosaltres és d’hora i seguim passejant. Quan comencem a buscar lloc per sopar, ja anem un pèl tard, i no trobem el lloc que respongui als nostres desitjos: d’uns no ens agraden els preus; d’altres, el menú… Quan ens decidim, perquè ja anem bastant tard, ens asseiem a la terrassa d’un restaurant que hi ha en una plaça però és gira un vent huracanat que fa volar els para-sols i, de poc, prenem mal. Ho trobem perillós i fem una mena de sinpa. Les temperatures cauen i anem lleugers de roba. Quan ja ens n’anàvem a l’hotel a sopar ganyips, trobem lloc al Sol Cafè Bar Vegifood prop de l’hotel. Mentre esperem que ens serveixin, el Jordi va a l’hotel a buscar peces d’abric, decebut perquè no hi ha xucrut.
Dissabte, 8 de juny
Konstanz - Schaffhausen. 60 km.
Decidir l’hora de llevar-nos sol ser un estira i arronsa però, a diferència dels nostres representants polítics, arribem a acords. El Ferran, optimista/dormilega tira llarg. El Jordi i el Joan, més amoïnats pel trajecte tiren curt.
Esmorzem a l’hotel. El Ferran i el Joan baixen vestits de ciclista, a punt de marxa. El Jordi va vestit d’esport. Ja es posarà el culot després d’esmorzar, té els seus motius.
El dia s’ha llevat gris i fresc, com el peix. Quan hem fet un parell de quilòmetres hem de retrocedir perquè ens hem oblidat el road book amb l’adreça del proper hotel.
Konstanz és una ciutat d'Alemanya, situada al sud de l'estat de Baden-Württemberg. Està envoltada de terres suïsses. Per tant, de seguida creuem la frontera i entrem a Suïssa, Rin avall, pel costat esquerre cap a Stein am Rhein, on canviem de llera. Fem una aturada en aquesta vila que té un centre històric medieval de pel·lícula. Ens trobem un parell de dones austríaques -mare i filla, amigues, germanes?- que fan la mateixa ruta que nosaltres però ja vénen de fer la volta al llac.
Pedalem una estona més. Ens endinsem per un bosc que recorda un bocinet de Selva Negra i, després, tornem al costat del riu, fins a l’àrea de pic-nic de Diessenhofen. Ens entaulem per fer un dinar lleuger …. o no tant. Anem bé de temps, fa bo, el Rin, la gespa, convida a un altre moment màgic, una migdiada màgica.
Seguim cap a Schaffhausen. Per la llera dreta del riu. Arribats a Schaffhausen, seguim riu avall fins a les cascades. Fa molta calor i s’agraeixen les ombres. Fem una bona visita i ens n’anem cap a l’hotel Sorell Rüden, un edifici antic i restaurat on es respiren aires d’un antic palauet. El Jordi i el Joan tornen a gaudir d’una suite amb encant amb un fantàstic llit de matrimoni!
Avui ens curem en salut i busquem restaurant ràpid. No estem per provatures i entrem al restaurant Al Andalus, regentat pel fill d’un emigrant espanyol i que ofereix tapes. Encarreguem uns plats combinats que hi ha una mica de tot i quan ens porten el compte, ens adonem que és més car del que havíem entès. Ens hem passat de pressupost i haurem de tibar d’altres partides.
Passegem pel centre històric, Schaffhausen està de festa, i les rodalies també. És Segona Pasqua i aquí ho celebren. Ens encantem un moment davant un grup musical que actua a la terrassa d’un bar i ens n’anem cap a dormir amb 60 quilòmetres a les cames.
Diumenge, 9 de juny
Schaffhausen - Uberlingen. 78 km
Ens llevem tan d’hora com l’horari de l’esmorzar ens permet i, de tan d’hora que anem, el bufet encara no està a punt i hem d’esperar que ho acabin de preparar.
Desfem el camí que vam fer ahir fins a Stein am Rhein on la casualitat fa que ens retrobem les dues vieneses. El Ferran i el Jordi estan a punt de demanar-los un vals però elles van per feina i ho deixen córrer.
Fem una segona visita a aquesta vila tan autèntica i hi descobrim racons que no havíem vist ahir com una premsa antiga gegantina.
Ara continuem remontant riu amunt per la riba dreta, entrem a Alemanya, i ens aturem a Gaienhofen on va viure Herman Hesse entre el 1904 i el 1912. Aquí es posa de manifest la incultura del Joan, si la comparem amb la dels seus amics, perquè aquesta visita no li desperta el més mínim interès.
Radolfzell és la propera aturada. Fem un passeig per la ciutat, visitem la seva catedral i ens fem un reportatge fotogràfic propi d’adolescents. El temps va empitjorant i comencen a caure gotes. Ens fem un bon embolic per sortir de la localitat però, en aquesta ocasió, el Garmin ens salva.
Dinem ganyips i pomes entre Stahringen i Bodman sota el voladís d’un supermercat de flors i productes naturals. El camí ara passa separat del riu i del llac i sovintegen les pujades i baixades suaus. El temps no millora. Està núvol i cauen gotes de tant en tant.
Arribem a Überligen i el Joan, tossut, vol fer de guia fins a l’hotel però ell i el seu Garmin es fan un embolic. En un principi, el Jordi i el Ferran segueixen pacients per un laberíntic recorregut per dins la ciutat fins que el Joan, abatut, reconeix que es veu incapaç de trobar l’hotel. El Ferran agafa el timó i cap fred, cor calent i peus als pedals, ens porta en un plis fins l’Hotel Rotes Haus. El Jordi i el Joan diuen que dos sí, tres no, i demanen dormir junts però no revuelts. La responsable de l’establiment -sembla més un alberg que un hotel- ens ho soluciona ràpid i, aquesta nit, correrà l’aire.
Anem a sopar al port, al restaurant Capri, italià.
Abans d’anar a dormir, el Ferran ens planteja un “assertiju” que ha extret d’un llibre que li ha desvetllat interès. Parla de les aventures d’un home occidental que decideix anar a passar uns dies al Tibet. Un dia, un lama el sotmet a una prova que acaba amb la seva paciència. Es queixa a un altre lama i aquest li formula la següent pregunta és: què ha de passar per a què un ou caigui i no es trenqui. Tenim la nit per pensar-hi. El Ferran se’n va a dormir ben tranquil perquè ell ja sap “la solució de l’assertiju”.
Dilluns, 10 de juny
Überlingen - Bregenz 72 km
Sortim d’Überlingen després de l’esmorzar-bufet de cada matí. El Ferran ens ha desvelat la solució de l’assertiju que ni el Jordi ni el Joan han estat capaços de trobar.
Seguim la volta al llac cap a Meersburg. Creuem el seu centre històric i veiem el castell que hi ha dalt del turó que domina tota la ciutat. Les vinyes de riesling ocupen tot el vessant de la muntanya fins gairebé el llac.
Fem aturada a Friedrichshafen i ho aprofitem per visitar el museu del Zeppelin. Abans, però, anem a una missa que se celebra en un auditori que hi ha als peus del llac. Ens crida l’atenció perquè és una missa amb cor i orquestra i molta audiència. Deu ser la missa de Segona Pasqua, tot i ser dilluns!
A Friedrichshafen hi trobem el museu del Zeppelin. Hi podem veure diferents models -un a escala real-, tècniques d’enlairament i aterratge, exposicions sobre l’aerodinàmica i la navegació.
Avancem uns quants quilòmetres més i ens aturem a dinar: ganyips altra vegada!!! El Ferran explotarà d’un moment a l’altre.
Arribem a Lindau, una vila turística amb el centre històric dins d’una illa. Aquí ens plou de valent i també passem fred, sobretot el Joan. Tot i això, el Ferran no se’n sap estar de fer-nos una classe de física. Quin luxe per als altres dos! Es tracta d’adonar-nos que el rajolí d’una font cau sense fer turbolències fins a una certa alçada, a partir de la qual, el raig deixa de ser homogeni. El Jordi i el Joan s’ho miren de lluny, des de sota d’un balcó. Amb la que està caient, no estan per rajolins
Seiem en una terrassa que té mantes per a fredolics però es gira vent i pluja i les cambreres ens fan fora a tots. Afortunadament, ens podem aixoplugar al confortable hotel Lindauer Hof i, en una terrassa coberta de vidre, veiem com plou mentre ens mengem apple strudel i altres llepolies, i entrem en calor.
Amb les bateries carregades, reprenem el viatge. Cinc quilometrets i sortirem d’Alemanya. I quatre quilòmetres més i serem a Bregenz. El temps en aquest racó d’Àustria ha millorat. Arribem amb temps de dutxar-nos, reposar una mica, buscar un restaurant i sopar.
De la llista de restaurants que ens ha proposat la recepcionista, no en trobem cap de lliure. Al final, anem a l’aventura del Restaurant Poseidon, un restaurant grec. S’estan acabant els dies i ni garró ni xucrut, i només una biergarten!
A l’hora de demanar, la cambrera, que té un màster de psicologia per atendre forasters, clissa el Jordi que, entre dubtes i aclariments, no s’acaba de decidir, fins que la cambrera exclama dirigint-se al Ferran i al Joan: He is the complicated one of the group! Sopem molt bé i ens n’anem a dormir. Altra vegada, tothom al seu llit. Durant la nit plourà de valent.
Dimarts, 11 de juny
Bregenz - Konstanz 78
A l’hora d’esmorzar, el Ferran posa damunt la taula el desig de poder-se aturar en una biergarten perquè la seva anatomia no acaba d’estar satisfeta amb alimentació exclusiva de ganyips.
Abans d’engegar, hi ha tot un protocol a seguir: col·locar les alforges i bosses frontals, engegar l’Strava, col·locar el Garmin i buscar la ruta, posar-se el nombre de capes necessari i, quan tot això està a punt, llavors engeguem. Ahir, per culpa del temps i de la meteorologia, no vam tenir oportunitat de donar un tomb per Bregenz. Avui, en començar la ruta que va per la vora del llac, descobrim l’auditori on se celebren operes i concerts de cara al llac. Per tant, no feia ni tres minuts que havíem engegat que ja ens tornem a parar per fer fotos. El Joan, que bàsicament només pensa en pedalejar, rondina i no se’n sap estar de dir: Vosaltres teniu de ciclistes el que jo tinc de capellà! Després, però, serà el primer que s’ho passarà bé mirant-se les fotos.
La sortida de Bregenz és molt bonica i ens porta per camins ciclables entre boscos i zones humides de la zona on desguassa el Rin al llac Constança. La llum intenta penetrar per entre el brancatge. És un altre dels moments màgics. El Ferran mostra la seva admiració i manifesta que allà hi ha de tornar amb la Glòria.
És un gran espai d’aiguamolls. Creuem el Rin que baixa molt ple degut al desglaç i les darreres pluges. Després entrem a Suïssa i passem per zones de conreu extensiu d’hortalisses, maduixeres…
Ens aturem a Altenrhein i visitem la casa d'Hundertwasser, Hundertwasser Market Hall, una casa d’un arquitecte que algú ha batejat com el Gaudí austríac.
Ens aturem, no sabem si per dinar o per tornar a menjar ganyips, però el Ferran, amb bon criteri, diu que ja ha deixat clars els seus desitjos de bon matí. El Jordi s’activa i ràpidament troba un lavabo i un xiringuito per menjar uns calamars a la romana i beure una cervesa.
Ja només resta fer un darrer tram de 20 o 30 quilòmetres i la volta s’haurà acabat.
Arribem a Konstanz per un camí força enrevessat però el Ferran ens torna a conduir a bon port. Radweg Reisen ens espera amb les portes obertes. Deixem les bicicletes i ens fem les fotos de rigor.
Al cap de poca estona, apareix el Ferran amb el seu Kid fet una merda. Va deixar el cotxe aparcat sota l’únic arbre de l’aparcament i un colom s’hi ha abraonat. Tornem a l’hotel Ibis. Quan arribem a l’hotel, la Xus ens informa que el dia anterior va caure de la bici i es va fracturar el braç però que no ens han dit res per no alarmar-nos. Ens deixa amb el cor encongit però ens tranquil·litza veure-la bé i animada.
Anem a rentar el cotxe i a sopar en un restaurant italià ja que la recepcionista de l’hotel no veu clar cap restaurant per a garrons i xucruts. S’acaba d’esfumar la darrera oportunitat. Mengem una pizza gran com el llac que acabem de vorejar servida per un amo italià extret d’alguna pel·lícula del Fellini.
Dimecres, 12 de juny
Konstanz - Manresa. 1091 km
Sortim de Konstanz a dos quarts de vuit del matí, preparats per fer el llarg viatge de tornada.
Durant aquest darrer trajecte ens acompanya Catalunya Ràdio. Avui és el darrer dia del judici del Procés i els processats fan ús de la paraula per dir les seves darreres paraules davant del tribunal.
D’aquí poc, ells tornaran a Catalunya, però a la presó. Nosaltres ho fem avui mateix, i a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada