Acudits

-Hola, carinyu!.
-Després de desaparèixer 20 anys dient que sorties a comprar tabac, apareixes ara, sense cap explicació?
-¡Òstia, el tabac! Ara torno.

+La verdura és saludable. Saludem-la!

-Periodista: Què odia més la ignorància o la arrogància?
-Aznar: Ni lo sé, ni me importa!

+Menjar molt és dolent, beure molt és dolent, fumar molt és dolent, follar molt és.. difícil! (Perich)

Él: Creo que te amo...
Ella: Cómo lo sabes?
Él: Porque cuando estoy a tu lado me falta el aliento, siento que no puedo respirar...
Ella: A ver si serà asma..
Él: Entonces te asmo.

-Vaig sortir amb una noia guapíssima. Uns pits... unes cames... un cul...

-I de cara?

-Això sí, caríssima!

—¿Nivel de inglés?
—Alto
—Utilice understand en una frase
—Busco a mis amigos pero no se understand
—Salga por favor

Matías Prats:
-Un hombre entró a robar en una joyería y sólo se llevó las bombillas. Parece ser que tenía pocas luces!
-Profesor sufre un infarto en clase mientras entregaba los exámenes a sus alumnos. Murió dando la nota.

-Un hombre se pierde al ir por pan. Aún está en panadero desconocido.

 -Un agricultor muere al ingerir un vino de su propia cosecha.Los vecinos cuentan que tenía mala uva.

-Hombre fallece tras 23 horas de sexo continuado. eso sí que es quedarse hecho polvo.

—Mamá, me posee un desasosiego cósmico que impregna de vacuidad todo mi ser.
—Claro, hijo, pero la verdura te la acabas.

 —Buenas, ¿me da una caja de preservativos?
—¿Algún tipo especial?
—Qué va, mi marido, como siempre.

Acudits feministes:

Com es diu la pellofa inservible que hi ha al voltant del penis?
Home.

En què s'assemblen els homes a les ampolles de cervesa?
Del coll en amunt estan buits.

-Per que són millors les piles que els homes?

Perquè almenys les piles tenen un costat positiu.

Que entén un home per col·laborar en la neteja de la casa?
Aixecar els peus quan la seva dona passa l'aspirador.

Quina és la diferencia entre l'ET i un home?
L' ET almenys volia trucar a casa.

En que s'assemblen els dinosaures als homes intel·ligents?
Que els dos es van extingir fa molt.

Per que als homes els agraden les dones verges?
Perquè no poden suportar les critiques.

En que s'assemblen l'home i el bacallà?
Que si els talles la cua, els treus el més salat.

Per que els homes tenen la consciència neta?
Perquè no l'han fet servir mai.

Quant triga un home a canviar un rotllo de paper higiènic?
No ho sabem... mai ha passat!

Com anomenes a un home que es canvia de sexe?
"Intel·ligència artificial".

Que li passa a un home quan li surt un gra al penis?
Que té un tumor cerebral.

Per que els homes no agafen la malaltia de les vaques boges?
Perquè aquesta malaltia afecta al cervell.

Per que Deu va fer primer a l'home i després la dona?
Perquè tota Obra Mestra necessita sempre un esborrany...

Per que els acudits de dones sempre ocupen dues línies? (curiosament com aquests)
Perquè els entenguin els homes.

Per que un home no pot ser maco i intel·ligent alhora?
Perquè seria una dona.

En que s'assemblen els homes i els pets?
Que te'ls tires quan vols.

Com anomenen als homes operats de vasectomia?
SACARINOS ... perquè ENDOLCEIXEN... però NO ENGREIXEN!!!!

En que s'assemblen els homes al parxís?
Que se'n mengen una i en conten 20.

En que s'assemblen els homes als caragols?
Que els 2 són rastrers, babosos i tenen banyes. I per si no fos poc, es creuen que la casa és seva.

Per que no es casen les dones?
Perquè per a 100 grams de xorisso s'han de quedar tot el porc.

Per que calen milions d'espermatozoides per a fertilitzar un òvul?
Perquè els espermatozoides són masculins i, tossudament, es neguen a preguntar el camí.

En què s'assemblen els homes i els autobusos?
Que mai arriba el que una necessita.

En que es diferencien dos camions, un ple de porcs i un altre d'homes?
En la matricula.

Per que és més fàcil psicoanalizar un home que una dona?
Perquè quan cal fer una regressió a la infantesa, els homes ja hi son.

Quin és l'home que pensa mes profund?
El miner.

Que li passa a un home quan el castren?
Comença a pensar amb el cap.

Saps que la Romina es va treure del damunt 80 quilos de greix inútil? I com va fer?
Es va divorciar.

En què s'assemblen els homes a la pizza?
Que els truques per telèfon i als 10 minuts els tens calents a la porta.

Dios crida l'Adam i li diu: Fill, tinc una bona notícia i una dolenta
La bona primer; contesta l'Adam.
Deu respon: Et faré dos regals, un cervell i un penis.
Fantastic!!...i la dolenta?
Que no tens suficient sang com per a fer funcionar-los tots dos alhora.

Perquè l'home li posa nom al seu penis?
Per saber qui és el que pren totes les decisions per ell.

Marit: - Perquè uses corpinyos si no tens res per omplir-los?
Esposa: - I tu no fas servir calçotets?

Com és la diferència entre un porc i un princep?
La quantitat de cerveses que la dona es prengui.

Conversacio entre dues dones:
Parles amb el teu marit quan fas l'amor?
Si tinc un telèfon aprop, si.

Que tenen en comú els homes i els espermatozoides?
Que de milions, només en serveix un.

Que tenen en comú els aniversaris, el "punt *G/" i un excusat?
Que els homes no n'encerten cap.

Darrere de tot gran home... hi ha una dona sorpresa.

Perquè les dones que condueixen es pinten en arribar als semàfors en vermell?
Perquè no tenen ous per a gratar-se.

Que va dir Deu després de crear l'home?

Puc fer-ho millor.

Videos colla/nadas

Jubilació a la Culla

La sobirana arrossada

Colla records

Aniversari Xus

Guillo 30 anys

Assaig de plagi a l'escola

Oh, que cansada estic de la meva

covarda, petita, tan salvatge escola

i com m'agradaria d'allunyar-me'n

una mica més al nord

on diuen que la gent és educada

i noble, culta, rica, lliure,

desvetllada i feliç.

Aleshores, al Claustre, els companys dirien

envejosos: "Com l'ocell que deixa el niu

així el Joan que fuig del foc per caure a les brases",

mentre jo, no gaire lluny,

m'enfotria de les lleis i de l'àrida saviesa

d'aquest collons d'escola

i els engaltaria, sorneguer: "Entaforeu-me-la aquí que no tinc butxaques”

Però sé que em costarà acomplir el meu somni

i que restaré per sempre dins els seus cors.

Car sóc també molt tossut i salvatge

i estimo a més amb un

desesperat dolor

aquesta meva -i vostra-

pobra, trista, blasmada escola.

(A l'amic Joan Closas en la seva partença nord enllà.)

Improperis i renecs del capità Haddock

acaparador // adobacossis // aeròlit recauxutat // aixafaterrossos // aixafaterrossos caragirat // amfitrió // anacolut // analfabet // animal // animalot // andròmina // antropòfag // antropopitec // antropopitec de pa sucat amb oli // apatxe // aprenent de dictador amb salsa de coco // aprofitat // arlequí // arpellut // arreplegats // arsenicòfag // arvicòlid // asteca // astronauta de terra endins, d'aigua dolça // atleta de pa sucat amb oli // atropellador // autòcrata // aviador de pa sucat amb oli // 

banda de babuins // banda de canacs // banda de caps quadrats // banda de marxants de guano // banda de vampirs // banda de zapoteques // banda de zapoteques d'estar per casa // banda d'encenalls de pallús amb confitura d'eriçó // bandarra // bandit // bàrbar // barretina // belitre caragirat // bergant // bèstia // bleda assolellada // botxí // borinot //boterut //  brètol // brivall // brontosaure // bufaforats // buidaampolles // buldòzer a reacció // 

cafre // caguetes // calçasses // caldereta reescalfada // canalla // caníbal // caníbal emplomallat del carall // caníbal impresentable // cap d'ase // cap de carbassa // capgròs // caragirat // carcamal // carn de patíbul // carquinyoli // carquinyoli remullat // carterista // catacresi // cataplasma // cataplasma de neula remullada // ceballot // cebollí // cercopitec // cianur // cicló ambulant // climatèric // ciclotró // coleòpter // coleòpter caragirat // colla de 
bèsties // colla de sapastres // coloquinta // concentrat de neula remullada // contrabandista // corsari // cotorra del diable // cotorra llenguda // cotorra xerrapeta // covard // cowboy de l'asfalt // cretí // cretí escabetxat // cromanyó de nyigui-nyogui // croqueta de cuscús // cuc miserable // cuit amb sutge d'antracita

decrèpit // descamisat // dicotòmics // dinamiter // diplodocus // dromedari estrafet // 

ectoplasma // ectoplasma de bunyol estrafet // egoista // empantànec // empastifós // equilibrista // esbalandrat //esbotzats // escaldufat // escampafems // escanyabruixots // escanyabruixots amb all-i-oli // escanyapobres // esclavista // escurçó // escurçó maleït // esgarriacries // espantasogres // espasmòdic //esparracat // extracte de cataplasma // extracte de ceballot // extracte de cretí momificat // extracte d'hidrocarbur // 

facinerós // figureta de pessebre amb funda // fil·loxera // filibuster // filibuster de pa sucat amb oli // filibuster renegat // 

galàpet // galifardeu // gallina // gamarús // ganàpies // gàngster // gàngster d'estar per casa // gargarisme // garratibat //gasteròpode // giroscopi // grandíssim covard // gratapalles //grumet desvergonyit // 

heretge // hidrocarbur // himenòpter //home del sac farcit de crema de suro // hotentot // hotentot desvergonyit // 

iconoclasta // incendiari // incívic // infecte // invertebrat // judes // ku-klux-klan // 

lladre // lladregot // llagasta // llanut caragirat // lleganyós // llunàtic // logaritme caragirat 

macaco // macrocèfal // mal educat // malandrí // mamarratxo // mameluc // mandril // mariner d'aigua dolça // mariner de terra endins // marxatons // mastegatatxes // mata-gallines // mataparents // megacicle // megalòman // menjabròquils // mercenari // microbi // morrotort // mort de gana // mosca vironera // 

necròfor // negrer // neuler rovellat // ninot de fira // nigromàntic // noctàmbul // nyèbits de catracòlics //

oficleide // òliba mal dissecada // onicòrfor // oricterop // orellut // ornitorrinc //ostrogot // 

palimpsest // palíndrom // pallanga // paneroles // panxatrista //paparra // papú // paranoic // paràsit // pastanaga // patagó // patuleia de babaus // pelacanyes // pica-soques // piconadora // pillastre // pirata // pirata d'aigua dolça // pirata de l'asfalt // pirata del cel // pirofòric // piròman // pixallits // pixapins // pocapena // pocavergonya // podrit // polígraf // projecte d'analfabet caragirat // projecte de pillastre // protozous // pudent quadrilàter // quiromàntic //

rampoina // rapinyaire // rata // renegat // rizòpode // rostit d'ectoplasma amb all-i-oli // ruc // rufià // 

sac de gemecs // sac de pus // sacabutxos // saltabardisses // saltabarrancs // saltataulells // saltimbanqui // salvatge // sapastre // sàtrapa // sinal.lagmàtic // sòmines // subproducte d'ectoplasma // suc de regalèsia // 

tanoca // tarambana // tastapellofes // tecnòcrata // terrorista // tigressa // tinyosos // tombatruites // tornavís // trabucaire // trabucaire del carall // traïdor // transcolador d'aigua // trepa de brontosauris //trinxeraire // trinxeraire dels càrpats // troglodita // troglodita de carnaval // tros de babau // tros de catacresi // tros de mula // tros de quòniam // tros de tifa interplanetària amb ulleres // tros d'ectoplasma rebullit // tros d'iconoclasta // truà // 

vampir // vàndal // vegetarià // venedor de catifes // visigot // viviseccionista // ximpanzé // xuixo de crema // zapoteca d'estar per casa // zuau escabetxat // zulú

Ciber-mestres anònims

-->

Hola, em dic Jordi ..... i sóc un ciber-mestre anònim. La Informàtica ha destrossat la meva vida. Primer va ser el Framework. Em passava setmanes davant la seva pantalla blava. Després va venir l'Amipro, i la situació empitjorà, ni menjava ni dormia tot el dia enganxat a l'ordinador. Em vaig apuntar a tots els cursets d'informàtica que es feien. D'amagat em vaig  gastar els pocs estalvis de la meva família per comprar-me un mòdem. Navegant tot el dia per Internet vaig tenir els primers deliriums tremens. La meva dona i els fills m'han abandonat. A la feina m'han avaluat externament i interna. Estic intentant desenganxar-me però no és fàcil.

            Per això estic aquí dalt participant en aquesta taula rodona, virtual (perquè suposo que veieu que la taula és rectangular). Participo com a advocat del diable de les noves tecnologies. El meu testimoni vol donar suport a totes aquelles minories ètniques que estoicament suporten la tempesta de bytes que ens amara: Col.lectius que van des dels neo-luddites i anabaptistes informàtics fins als "unplugged-lovers" i kumbaiàs irredempts;  passant per tots aquells damnificats per les lleis de Murphy cibernètiques que, malgrat la seva bona fe i voluntarisme a prova de bomba, fins i tot amb els cordons del ratolí s'entrebanquen.

            Per començar, un supòsit com a declaració de principis: Si, ara mateix, tots els ordinadors de totes les escoles de tot el món es "pengessin" eternament -cosa per altra banda gens inversemblant, a qui no se li ha penjat un ordinador?- l'activitat educativa docent podria continuar igualment sense més entrebancs Al cap i a la fi no hi ha cap activitat educativa important que no es pugui fer, i no es fes abans, sense la tecnologia digital. (En tot cas la gestió administrativa i burocràtica seria la més afectada, però tenint en compte els maldecaps i feina que dóna el Winpri tampoc seria res de l'altre dijous).

            En canvi si totes les pissarres de les escoles del món mundial es "despengessin" -possibilitat molt més remota, per altra banda- l'activitat educativa es veuria molt més greument afectada. Algú és capaç de concebir actualment una escola sense pissarres? Algú ha provat de fer classe sense l'ajuda d'aquesta pantalla gegant, de baix cost, altíssima resolució, de fàcil configuració i encara més simple funcionament? Vagi doncs, des d'aquí un emotiu reconeixement a aquesta modesta i humil eina educativa de primer ordre, que com els ulls, la mà o el peu només li donem la importància que realment té el dia que ens manca.

            Per si no en teníem prou amb els eixos longitudinals (mates, llengües, Socials, Naturals, etc.) i els sempre ampliables eixos transversals (Educació vial, sexual, mediambiental, sanitària, cívico-social, audio-visual, etc...) Ara se'ns demana que integrem dins aquest xiclet anomenat "currículum" tot l'ampli i nou món de la cultura informàtica. Com? Com sempre, amb més voluntat que mitjans.

            I quan es parla de mitjans no ens referim només a mitjans tècnics -que també- (per sort, les ampes i alguns ajuntaments supleixen amb voluntarisme les carències pressupostàries de l'inefable Dep. d'Ensenyament) quan parlem de mitjans també volem dir suport didàctic i psicopedagógic, guies metodològiques, orientacions clares sobre els objectius i continguts  per tal d'implementar-los (alerta amb la parauleta) adequadament dins de cada etapa educativa.

            Si a l'escola i a la societat en general ja li costa analitzar críticament, digerir i excretar l'allau d'informació audio-visual que ens arriba. Ara amb la creixent expansió de  la revolució comunicativa que suposa la xarxa Internet la situació pedagògicament parlant se'ns desborda, i com sempre, el/la metre/a es troba novament -com en Gary Cooper- sol davant el perill. I és això el que cal evitar.

            I no cal que esperem que el Departament ens ho faci (ja sabem que sempre arriben quan no se'ls necessita). Hem de fer-ho entre tots, però penso que tots aquells col.lectius de mestres i escoles que han sigut i són pioners en aquest camp i porten temps en l'aplicació d'aquestes tecnologies tenen el deure moral de liderar aquest moviment i servir de guia a una  multitud de voluntariosos mestres que ens troben a les mans una sofisticada joguina sense manual d'instruccions, i fer-ho de la manera més clara i didàctica possible. El que no podem fer els mestres és parapetar-nos en la nostra antiga i vella sabiesa "de lletres" i dir que nosaltres no som d'eixe món tecnològic. La tecnologia també és cultura i hem de fer l'esforç d'entendre-la per poder-la explicar. No és un deure, és un dret que tenim com a ciutadans i com a docents. (Això si, ens ho hem de fer explicar bé, ja que els bons "tècnics" solen ser mals pedagogs)

            Quan vaig estudiar per fer de mestre a mitjans dels setanta influït per l'ambient i lectures de l'època pensava que l'escola era l'instrument més revolucionari al meu abast per transformar la societat. Que des de l'escola , formant individus lliures i crítics, contribuïa amb el meu granet de sorra a construir una societat  més justa i solidària.

            L'escola aleshores anava per davant de la societat o si més no, de bracet. Es recuperava la llengua, la història, les festes i tradicions tants anys amagades, es recuperava la metodologia i esperit de l'escola republicana estroncades per la guerra civil, es partia de la realitat més propera del nen, i d'un coneixement arrelat al medi més proper per arribar a realitats més llunyanes, deixàvem de banda els llibres de text i ens fèiem les nostres pròpies programacions i activitats, deixàvem els butlletins de notes i fèiem informes que descrivien millor l'evolució del nen, sortíem de l'escola, montàvem colònies .....els nens motivats, gaudien tot aprenent a l'escola...

            Ara, vint-i-cinc anys després, he de confessar el meu desconcert, ja no sé si sóc jo el que he canviat (em costa de creure-ho) han canviat els nens, han canviat els pares o és tota la societat que ha canviat i ha evolucionat molt més ràpid del que ho ha fet l'escola; i ara és la societat la que va  per davant de l'escola.

            Ara ja no sé si estem formant persones crítiques i capaces de transformar la realitat (una realitat cada vegada més complexa i difícil) o és aquesta societat la que cada vegada serà més critica amb la institució escolar per què aquesta no sigui capaç de formar individus capaços d'afrontar els reptes de la societat del futur, que ja quasi és present.

            Dona la sensació que la societat ha canviat tant i l'escola ha anat assumint tantes feines i amb tants poc mitjans que prou feina tenim de formar persones, no ja perquè siguin capaces de transformar res, sinó simplement perquè sàpiguen adaptar-s'hi.

            És d'il.lusos pensar que els canvis que provoquen i provocaran les noves tecnologies a la societat no puguin afectar a l'escola. En tot cas crec que el que poden provocar de positiu a curt termini les noves tecnologies serà reobrir per penúltima vegada el debat social sobre l'educació. En tots els nivells educatius i en totes les institucions educatives. I aquest debat no és altre que el de tornar a definir primer de tot:

Qui  ha d'educar. I aquí la família no pot negligir la seva responsabilitat.

Què és important en l'educació dels nens, i tant o més important que això:

Com ho ensenyem, quan i perquè.

            L'escola, i més avui dia que els coneixements són il.limitats, ha d'ensenyar a aprendre. I com que la curiositat és la llavor de tot aprenentatge cal trobar motivacions perquè els alumnes aprenguin pel seu compte. És aquí on les NNTT jugaran un paper cada vegada més important. Aprendre a trobar la informació i interpretar-la ha de ser més important que aprendre-la de memòria. La memòria és una qualitat de la intel.ligència però no la única ni la més important. La memòria és la única qualitat  intel.ligent que tenen els ordinadors. La capacitat d'anàlisi, la imaginació, la creativitat, la solidaritat, ... són específicament humanes i han de ser aquestes les que cal potenciar per tal de formar persones "capaces". Les noves tecnologies hauran de ser un mitjà, pot ser l'únic d'aquí un temps,  per ensenyar a aprendre.

            Ara i aquí, tot just estem a les beceroles de la revolució informàtica i audiovisual que se'ns acosta. Avui encara he pogut dir la collonada de declaració de principis del començament de la meva intervenció. D'aquí deu anys ja no sé si tindrem pissarres a les escoles ni si els ordinadors ja no es penjaran ni si seran més fàcils de configurar i d'utilitzar, ni si els nens i nenes ja no faran faltes d'ortografia perquè enraonaran a l'ordinador i aquest escriurà per ell, ni si tindrem càmeres de televisió a les aules per què els pares puguin veure com el seus fills violen a les  mestres. En tot cas d'aquí deu anys, si no estem de baixa per depressió cibernètica o jubilats per incapacitat laboral permanent, ens tornem a trobar i discutim la jugada.

            Em dic Jordi .... i voldria ser un bon mestre, però no és gens fàcil.

Un dia Qualsevol

-->

Hola, em dic Camps, Ferriol Camps . Sóc una mica estrany. O dit d'una altra manera: allà on vaig passen disbarats. Tota la meva vida és un disbarat. Us voldria explicar tota la meva vida però em cansaria d'escriure, així és que només us explicaré un dia de la meva vida, que de fet és un dia com un altre....


Resulta que abans d'ahir, per despertar-me (cosa difícil) em vaig posar el despertador a les 7:45. Quan estava somiant amb els àngels, de sobte, vaig sentir el driiiiiiiing del despertador. Com que em va posar de mala lluna aquell despertadoret, el vaig llençar per la finestra (això que no m'havia tocat la Loto!) i em vaig posar a dormir una altra vegada. A les 8:00 la meva mare, com que no m'havia despertat, em va fer un crit a l'orella dient: -Au vinga aixecat!!! D'aquella manera que fa tanta ràbia que de poc no la tiro a ella també per la finestra. La meva mare és així.... escandalosa, patidora, antiquada, i s'emociona fàcilment.


Aleshores, em vaig vestir i vaig esmorzar tranquil·lament mirant la tele i llavors, amb el meu germà petit, vam marxar cap a la parada de l'autobús. Però el meu germà es va entretenir buscant un triceratops perdut i vam perdre l'autobús. Així que la meva mare ens va portar amb el seu 600. Anàvem tant poc a poc que fins i tot ens adelantaven els avis. Vaig arribar a l'escola quan quedaven 10 minuts de la classe d'anglès. La mestra duia mini-faldilla i jo no escoltava pas perquè estava idiotizat mirant una altra cosa.....


Al cap de poc vam canviar de classe. Ens tocava música però el mestre no hi era perquè s'havia empassat un flaviolet i era ingressat a l'hospital. Aleshores vam estar fent sarau fins a l'hora de pati. Quan vam sortir al pati vam fer un partit de futbol i en 5 minuts ens van fer la golejada del segle. I tot per culpa del meu equip, que no valia ni un pet de conill: El porter no alçava quatre pams de terra, els defenses eren coixos, els davanters no veien més enllà del nas, i jo feia de migcampista sense tocar bimba. Érem el "nigthmare team"


Sort que em van cridar els meus amics per parlar de secrets amorosos. Els meus millors amics són: En Dac és el meu millor amic encara que sigui un buscaraons, però com que és de família rica li faig la pilota sovint perquè em convidi a banyar-me a la piscina coberta de casa seva. En Bonifaç em cau molt bé perquè és molt innocent i sempre em fa cas, però té dos problemes, que li agraden els nens i és del real Madrid. I la Tina es una nena, però té l'actitud d'un nen, per això sempre va amb nosaltres. Només en dues coses no s'assembla als nens: és una sentimental i és molt intel·ligent.


Desprès del pati ens tocava examen de Mates!! i jo no havia estudiat!!! Li vaig demanar al del meu davant que em deixés copiar però no me'n fiava gaire perquè sempre treia de 0 cap avall. Així que em vaig posar al costat de la Tina i m'ho vaig copiar tot al peu de la lletra. Però hi va haver un problema, i va ser que vaig copiar fins i tot el nom i cognoms de la Tina. Al cap d'un moment d'entregar els exàmens la mestra ja els tenia corregits. (Va tant ràpida, que li diem la Ferrari). Jo vaig treure un 0 i amb una nota que hi posava: "he de parlar amb tu, fotocopiadora humana".


Després d'aquest patiment, a la classe hi va haver molt d'enrenou. En un racó hi havia un grupet que parlaven de nuvis. En un altre parlaven de l'examen. N'hi havia uns que cantaven i ballaven a sobre de les taules. Uns altres corrien per la classe. Al costat de la porta uns nens jugaven a bàsquet, tirant els estoigs a la paperera. Quan va arribar la mestra Fina li va anar a parar al cap un estoig, aleshores es va empipar molt i ens va fer copiar a tots 300 vegades: "quan arribi la mestra li diré bon dia, que maca que està avui, l'acompanyaré a la taula, li donaré els deures i la convidaré a sopar en un restaurant de 5 forquilles, i no li tiraré estoigs pel cap". I afegí: -el qui ho acabi abans de l'hora, no caldrà que em digui "que maca que està avui", perquè de maca, ja ho estic cada dia. Després d'una hora de copiar, es va acabar la classe i vam marxar pitant cap a casa.


Quan vaig arribar a casa els vaig ensenyar l'examen (gran error per part meva, de vegades els faig servir de paper de vater, en faig un avió, etc...). El meu pare em va mirar amb una cara com volent dir: "després jo també hauré de parlar amb tu".


Havent dinat com en un funeral, retorno a l'escola. Començava el crèdit de Química, tot allò de les fòrmules i experiments. El més divertit són els experiments i les explosions incontrolades. Tot el demés és un rotllo patatero. El mestre comença a explicar i ningú no entén res. Quan se li demana la repetició es pren una aspirina efervescent i ho torna a explicar amb els mateixos resultats que abans.


De segon crèdit variable faig història, tot i que el vaig triar en última opció. La veritat és que m'hagués agradat de viure a la prehistòria per no haver d'estudiar història. (Contradiccions de la història). Després de la "migdiada històrica" es va acabar la meva estada a l'institut per aquell dia.


A l'arribar a casa vaig berenar amb el meu germà, el Doraemon i els Barrufets. Després amb el meu germà vam anar a donar patades a l'esfèrica al camp que tenim davant de casa. Jugar amb el meu germà és tant avorrit com comptar grans de sorra sense calculadora, perquè és més dolent que la meva àvia imitant les Espaisguels. Sort que després van venir uns amics meus i vam poder començar un partit seriós.


Quan portàvem una estona jugant van venir la penya dels "Xiribicuquis" a "vacil.lar-nos". Resulta que és el seu esport preferit. Ens volien fer fora del camp. Però nosaltres no ens deixem convèncer fàcilment. Així que ens van haver "d'ostiar" per estovar-nos. Però jo encara que no sigui molt intel.lectual sóc més ràpid que la llum i em vaig fer fonedís, però el meu germà amb el cervell afectat per hores de Bola de Drac els va plantar cara. Es va posar en situació i els va fer un "Kame-hame-ha" que els va deixar distrets. D'aquesta tonteria els "Xiribicuquis" es van cul-petar de riure i van haver d'anar als urinaris públics de l'altra costat del parc. I ja no van tornar més. Gràcies a la intervenció heroica del meu germà vam poder continuar jugant.


Quan es feia fosc vam tornar a casa a fer els deures (les obligacions són les obligacions). La pau de la casa es trenca cada dia a la mateixa hora quan la meva mare-soprano fa un crit que diu: -A sopaaaaar!! Com que la meva mare no es partidària de repeticions fa un crit especial que afecta les orelles i es queda la frase al cervell, llavors baixes atabalat a sopar.


Eeecs!! hi havia verdura i peix. "És bo, mengeu!" ens diu la meva mare sempre. Al cap d'una hora encara no havíem acabat, i la mare va decidir enviar-nos a menjar al balcó, que estava ple de verdura i peix d'altres dies. Després em vaig quedar a veure el partit del Barça fins que va venir la mare, ja que sol enfurismar-se amb el futbol. Vaig anar a dormir i la mare em va dir xiuxiuejant a cau d'orella: Dorm, que avui ha estat un dia molt cansat...


Qui menja sopes se les pensa totes


(Guillem Griera i Barroso)