N'Ernest Puig de Recolons fou realment un curiós exemplar digne d'estudis antropològics profunds. Era d'aquella mena de persones que una vegada parides se'n perd el motlle. D'altre manera li hauria sigut ben difícil per no dir impossible d'entrar en el cercle d'amistats d'en Daniel Pérez la casa del qual visitava el nostr personatge en comptades i eixelebrades eocasions.
L'Ernest duia entorn seu una aurèola gairebé mítica, una mescla genial i acurada de rampellut, malarec, groller, murri irreverent, cràpula, anagnost, sibil·lí, hiperbúlic i un llarg etcètera d'adjectius meitat bròfecs meitat enigmàtics.
Juantament amb aquesta aurèola forjada treballosament al llarg dels anys, en duia una altra de més evident, quasi palpable. Tota la seva persona desprenia una lleugera però perseverant ferum deguda a la seva negligent higiene personal. La higiene per ell, paradigma de llibertat, la considerava una infame servitud. La llaminera atracció que tal sentor produïa sobre mosques i mosquits era ecològicament contrarestada per la fortor que emetia el seu alè. L'alè li feia tanta fortor que hom s'hi huria pogut arrepenjar -que diria en Ross Macdonald-. Aquesta era la causa per la qual els dípters es mantenien sempre a una prudent distància del nostre personatge.
A més del seu desarranjament personal tenia altres qualitats no menys extraordinàries: Era capaç d'estar llargs períodes de temps sense enraonar ni emetre un sol so. En una ocasió romangué prop d'un any i mig d'aquesta manera. Durant aquests períodes era un devorador de llibres. En dues nits va llegir-se tots els volums de la "Summa Teològica" de cap a peus, i a la nit següent va escriure un llibre on posava a parir a Sant Tomàs i família. En una altra ocasió...
(Continuara?)
L'Ernest duia entorn seu una aurèola gairebé mítica, una mescla genial i acurada de rampellut, malarec, groller, murri irreverent, cràpula, anagnost, sibil·lí, hiperbúlic i un llarg etcètera d'adjectius meitat bròfecs meitat enigmàtics.
Juantament amb aquesta aurèola forjada treballosament al llarg dels anys, en duia una altra de més evident, quasi palpable. Tota la seva persona desprenia una lleugera però perseverant ferum deguda a la seva negligent higiene personal. La higiene per ell, paradigma de llibertat, la considerava una infame servitud. La llaminera atracció que tal sentor produïa sobre mosques i mosquits era ecològicament contrarestada per la fortor que emetia el seu alè. L'alè li feia tanta fortor que hom s'hi huria pogut arrepenjar -que diria en Ross Macdonald-. Aquesta era la causa per la qual els dípters es mantenien sempre a una prudent distància del nostre personatge.
A més del seu desarranjament personal tenia altres qualitats no menys extraordinàries: Era capaç d'estar llargs períodes de temps sense enraonar ni emetre un sol so. En una ocasió romangué prop d'un any i mig d'aquesta manera. Durant aquests períodes era un devorador de llibres. En dues nits va llegir-se tots els volums de la "Summa Teològica" de cap a peus, i a la nit següent va escriure un llibre on posava a parir a Sant Tomàs i família. En una altra ocasió...
(Continuara?)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada