El dia no s'havia llevat gaire encoratjador. Uns núvols negres com sotanes amenaçaven deixar caure el seu contingut en qualsevol moment.
La família Gratacons-Collestirat però, tenia decidit de feia dies anar a Lourdes aquell diumenge. Hi anaven, escrupolosament, dos cops l'any.
La iaia, raó principal d'aquests viatges, almenys originàriament, havia quedat invàlida com a conseqüència d'una tonta caiguda a les escales de l'església de Crist Rei quan sortia de missa un diumenge rialler pels volts dels anys cinquanta. Poc temps després el seu marit l'abandonava -segons les males llengües- enlluernat per unes cames més joves i bellugadisses. Des d'aleshores viu, amb cristiana resignació, prostrada en una cadira de rodes amb la seva filla, el gendre i una bessonada de néts.
Precisament aquell diumenge tots plegats es disposaven per enèssima vegada a emprendre el seu viatge a Lourdes dins d'un 4L matrícula de Conca que havia comprat de segona mà el gendre i cap de família. Aquest, agent d'assegurnces, no gaudia tampoc d'excessiva bona salut. De tant en tant el cor li feia figs, i quan no estva a la unitat coronària estava a l'hospital amb un còlic renal.
La seva dona, deixant de banda una neurosi cavalcant que sembla li ve de família, es va ferir quan tingué la bessonada -es veu que van voler sortir els dos alhora- i com a conseqüència quedà amb un ull aclucat, una ganyota equívocament sardònica i problemes motrius a les extremitats dretes.
Dels dos bessons, si l'un era borni l'altre camatort...
La família Gratacons-Collestirat però, tenia decidit de feia dies anar a Lourdes aquell diumenge. Hi anaven, escrupolosament, dos cops l'any.
La iaia, raó principal d'aquests viatges, almenys originàriament, havia quedat invàlida com a conseqüència d'una tonta caiguda a les escales de l'església de Crist Rei quan sortia de missa un diumenge rialler pels volts dels anys cinquanta. Poc temps després el seu marit l'abandonava -segons les males llengües- enlluernat per unes cames més joves i bellugadisses. Des d'aleshores viu, amb cristiana resignació, prostrada en una cadira de rodes amb la seva filla, el gendre i una bessonada de néts.
Precisament aquell diumenge tots plegats es disposaven per enèssima vegada a emprendre el seu viatge a Lourdes dins d'un 4L matrícula de Conca que havia comprat de segona mà el gendre i cap de família. Aquest, agent d'assegurnces, no gaudia tampoc d'excessiva bona salut. De tant en tant el cor li feia figs, i quan no estva a la unitat coronària estava a l'hospital amb un còlic renal.
La seva dona, deixant de banda una neurosi cavalcant que sembla li ve de família, es va ferir quan tingué la bessonada -es veu que van voler sortir els dos alhora- i com a conseqüència quedà amb un ull aclucat, una ganyota equívocament sardònica i problemes motrius a les extremitats dretes.
Dels dos bessons, si l'un era borni l'altre camatort...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada