Encreuant paisatges

Qüestionari previ

*De quina manera s’enfoca l’educació en una zona rural com aquesta? 

En educació s’ha de partir sempre d’uns principis bàsics i universals, (el que en Freinet anomenava Invariants pedagògiques),  que haurien de ser el fonament de qualsevol institució educativa. Aquestes invariants es poden resumir en tres paraules: Educar és estimar. (No es pot estimar allò que es desconeix)

L’educador ha de conèixer i estimar els alumnes que té al càrrec. 

L’educador ha d’estimar la seva feina i acompanyar els alumnes en el seus aprenentages, a cadascú segons les seves possibilitats, i sempre a partir del medi més proper.

A partir d’aquí cada escola edifica el seu projecte educatiu i posa més énfasi en un aspecte o un altre (plàstica, música, esport …) és evident que la nostra escola, donada la seva composició sociològica i la riquesa patrimonial descoberta + el fet d’estar a la porta del Parc Natural vam optar per la banda mediambiental i de coneixement del medi més proper amb l’objectiu que els alumnes poguessin conèixer, valorar i estimar el tros de Catalunya que els havia tocat néixer o viure i on tenien les seves arrels.

*Fins a quin punt l’entorn natural condiciona els temes educatius?

L’entorn, sigui natural o social, és el que és i a cada lloc i a cada escola és diferent.

El que fa l’entorn (sigui natural sigui social) és oferir un gran ventall de recursos i possibilitats per a la pràctica educativa, només falta tenir la voluntat de conèixe’ls i adequar-los.

A la primeria dels anys vuitanta del s. passat quan vam arribar a l’escola un grup molt reduït de joves i motivats mestres, influenciats pels postulats de l’escola Nova o escola Activa, vam veure que si volíem dur a terme la nostra tasca i fer realitat àllò d'“aprendre de l’entorn i amb l’entorn” el que havíem de fer primer és conèixe’l nosaltres. Per això vam dedicar els primers dos anys a fer una immersió total en la geografia i història del municipi. Va ser aleshores que vam descobrir el ventall de recursos que ens oferia l’entorn i que nosaltres vam adaptar a la pràctica educativa.

A partir d’aquesta immersió vam definir uns punts d’interés del municipi  que els alumnes de l’escola havien de conéixer i visitar a peu al llarg del seu pas per l’escola. (ermites, masies, fonts, tines, camins, muntanyes, llegendes …)

*A partir de quins projectes s’explicava aquest entorn immediat?

Aquests punts d’interès abans esmentats es graduava en funció de l’edat i la pròximitat, ja que les sortides es feien a peu acompanyat sempre d’un treball previ.

Pel que fa als més grans (primer setè i vuitè d’EGB, després 5è i 6è) els grans eixos han sigut:

- El pont, El camí ral, els bandolers (Capablanca)

- El Puig Gil i les tines de la Lluca i les Balmes Roges 

- La vall del Flequer (vinya i maquis)

*Imagino que deu ser diferent treballar aquí respecte a una zona superpoblada com pot ser Terrassa, que està a aquí mateix...

Deixant a banda les ràtios elevades que sempre són un inconvenient en el desenvolupament de les tasques educatives ja siguis en un poble o en una ciutat, quedi clar que no hi ha dos entorns iguals siguin naturals o socials. L’estudi clássic del coneixement del medi que es basa en cercles concèntrics: Escola, Poble/Ciutat, Municipi, Comarca, Nació, Estat, UE etc; en una ciutat n’apareix un altre molt important com pot ser el barri/districte on està inserida l’escola.

D’altra banda la llunyania de l’entorn natural en una gran ciutat pot ser compensada amb la proximitat dels parcs verds del barri. En definitiva cada escola ha d’adaptar-se i treure profit de l’entorn on està inserida.

*Fa uns minuts parlàvem de les tines de pedra seca. Des de l’escola també vau fer una tasca per deixar constància digital d’aquestes construccions, veritat?

En els inicis la tasca de mestres i alumnes lògicament era totalment analògica i a mesura que van anar entrant les noves tecnologies a l'escola les vam anar adaptant, digitalitzant i posant el coneixement a l'abast de tothom, efectivament.

Una de les coses per la qual ens sentim orgullosos és en la d'haver posat el primer gra de sorra en el re-descobriment i posada en valor, no només del grandiós llegat de pedraseca que tenim, sinó de tot el patrimoni cultural del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort.