-Ermengol, fill del comte d'Urgell
-Oliba fill d'Oliba Cabreta, comte de Besalú i Cerdanya
-Ermessenda, filla del comte de Carcassona.
Adquireixen especial protagonisme els dos últims, als qui l'autor proposa com a iniciadors d'una frustrada nació catalano-occitana: L'abat Oliba, que ho va ser dels monestirs de Ripoll i Cuixà, i bisbe de Vic; i la comtessa Ermessenda muller del comte de Barcelona, Ramon Borrel i regent dels comtats de Barcelona durant les minories d'edat dels seu fill i nét: Berenguer Ramon i amon Berenguer respectivament.
Al llarg del llibre es fa contnuades referències poètiques i gairebé utòpiques a la voluntad de reconstrucció i bastiment d'un país lliure amb una cultura i idiosincràcia pròpia que vol recollir l'herència humanística grega i romana i extendre's com una taca d'oli a banda i banda del Pirineu per tota la Mediterrània.
Però les referències concretes del procés d'independització dels comtats catalans es centren en la lenta i paulatina desvinculació respecte de l'imperi franc.
Aquesta independència es concreta en dos aspectes, sovint complementaris,: Per un costat una independència eclesiàstica (que gairebé vol dir política) dels bisbats catalans que depenien de Narbona; i per un altre costat un atansament al califat de Còrdova.
Si la inependència estrictament política, sinó de dret sí de fet, era ja inqüestionable (els comtats no oferien ja els seu vassallatge a l'emperador franc) la dependència eclesiàstica esperonava els intents de creació d'un arquebisbat propi.
Aquest desig d'independència anava estretament lligat a l'admiració vers la cultura, riquesa i refinament del món àrab. En aquests dos aspectes hi juga un paper fonamental la qüestió de l'adopcionisme.
En la independència respecte de la seu narbonesa són vitals els contacte que tenen els protagonistes amb Roma.
En el llibre l'autor fa anar a Ermessenda, el seu marit comte Borrel i el bisbe de Vic Ató a Roma per confirmar per a la seu de Vic el paper de metròpoli que en l'època visigòtica tingué Tarragona (ara en mans dels àrabs) (pag .43).
De l'atansament vers els món musulmà són eloqüents les paraules que l'autor posa en llavis d'Oliba quan parla amb el fogós Ermengol (pàg 55) "...d'or i estofes, pren-ne quant vulguis, jo vull llibres i homes sapients"
O bé la conversa que mantenen Oliba i el seu germà Bernat on surt ja la qüestió adopcionista (pàg. 56). Les útimes frases són un bon resum: "Ens atansem a Roma i Còrdova per a desenganxar-nos dels reis francs. Gerbert ens ajudarà creant l'arquebisbat d'Ausona independent de Narbona, i ara Còrdova farà de contrapès dels francs"
La primera part del llibre conclou amb la certesa dels perill que graviten sobre aquest naixent país, i amb els encàrrecs que Oliba dóna a Ermessenda i els seus deixebles.
A Ermessenda diu: (pàg. 78-79): "No es pot canviar el món des de dalt. Cal començar per baix" ... "...consagra cavallers i amadors, cantors i perfectes ... que preparin, poble per poble, des de baix, l'evolució començada..."
Als seus deixebels diu (pàg. 80-82): "La qüestió ara és posar a l'abast del poble tot sencer, la part d'eixos coneixements..."
A la segona part del llibre (1212-1264) es descriu a través d'un trobador, Cercamón, la societat sortida de la sembra efectuada per Oliba, Ermessenda i els seus seguidors, les amenaces que ha d'afrontar i la seva desfeta.
Les amenaces són ja apuntades en les pàg. 100-101, amb les referències al paral·lelisme entre l'adopcionisme i el catarisme del què es tracta en l'apartat II.
L'imperi franc i el Papat tornen a posar en perill la llibertat d'aquesta societat que ha costat tant de bastir.
Finalment el país cobejat per Oliba i Ermessenda i cantat i difós per les corts d'amor, els trobadors i els bons homes es trenca definitivament en el tractat de Corbeil, sigmat per Jaume I, on els comtats catalans adquireixen, ara ja de dret, la plena independència respecte del rei franc, a canvi de renunciar al somni occità.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada